Protestes en pandèmia

Amb motiu del Dia internacional de la pau, que se celebra cada 21 de setembre, vaig rebre una estadística sobre els països on es concentraven els enfrontaments armats aquest 2021. I són a l’Àfrica, a l’Orient Mitjà i a l’Àsia, i en menor grau a l’Amèrica Llatina. La font era el Projecte de localització i dades de conflictes armats (Acled per les seves sigles en anglès). L’Acled classifica els actes violents en vàries categories. Des de conflictes armats fins a violència contra civils, com ara segrestos o atacs, passant per explosions, que inclouen atacs amb armes químiques, drons, mines, bombes suïcides o míssils, entre altres. I vaig pensar què deu haver passat durant els mesos de confinament, si han augmentat o no, vist que molts països van establir limitacions de moviment. Així, del març del 2019 al març del 2020 hi va haver 105.730 actes violents que van causar 138.139 morts. I del 13 de març del 2020 al 12 de març del 2021 els conflictes sí que van baixar fins a 83.838, però la mortalitat va continuar alta, amb 131.169 morts. Cal dir que el segon i el quart trimestre del 2019 van ser dels períodes més violents i les baixades més importants es donen el primer trimestre del 2021. En aquests dos anys, els conflictes armats es donen majoritàriament a l’Afganistan, al Iemen i a Síria, però també a Mèxic, el Brasil i Ucraïna. També recullen dades sobre protestes i em va cridar l’atenció ja que, no sé vosaltres, però tinc la sensació que la pandèmia i les seves limitacions han provocat un increment de la crispació. De març del 2019 al 2020 se’n van registrar 108.734 amb 3.218 morts, i de març del 2020 al 2021 es van incrementar fins a 159.474, amb 2.802 morts. A més de l’augment s’observa un canvi de localització: el 2020-2021 els països amb més protestes eren l’Índia, Corea del Sud i Mèxic, i en canvi el 2020-2021 són els EUA, Mèxic i Itàlia, seguits de França, Espanya i Alemanya. Creieu que la pandèmia hi ha tingut alguna cosa a veure?