Creat:

Actualitzat:

L’agost ens va dur l’anunci, el gran desastre, la humiliació i la vergonya de l’aventura i la sobreactuació dels EUA, d’Europa, d’Occident a l’Afganistan. Una més. “El nostre objectiu no va ser mai establir la democràcia a Afganistan, el nostre objectiu era acabar amb el terrorisme”, ens va afirmar el president Biden. Home, no. En ocasió del polisèmic 11 de setembre ens hauria agradat una reflexió més àmplia, afermada i solemne enmig d’aquest silenci general de la ciència política, dels ideòlegs occidentals i del pensament idealista dels neocons, muts ara i incapaços de treure cap conclusió després de 20 anys de picar la refinada pedra de la llibertat. Diguem-ho clar, els americans miren de salvar la cara, executant aquella tesi d’Obama de la “Nation Building at home”, un replegament agegantat després per Trump i dut a terme per Biden amb la cua entre les cames davant el dubte i el vesper de les nostres democràcies per actuar en contra de les seves opinions públiques i davant l’erràtica política exterior a l’Orient Mitjà. Potser és més senzill, com vaig llegir no sé on: un país no pot avançar 800 anys en vint!

Els diaris tornen aquests dies a Oswald Spengler (1880-1936) i al seu pensament de fa un segle a La decadència d’Occident, on la seva filosofia de la història veu ja el presagi del declivi, de l’ensorrament, de l’Untergang –com diu– de la cultura occidental. La nostra civilització amb l’arribada de sistemes cesaristes seria ja una closca buida, com el compromís autèntic i real amb els valors, drets i llibertats que dèiem que ens van dur a intervenir a l’Afganistan. Un moment solemne va ser aquella reunió sense cap complex al ranxo de Bush amb els peus sobre la taula. Sí, ara Fukuyama diu que va ser un error construir un Estat a l’Afganistan. Però podem continuar creient que és general i universal el nostre sistema de valors, drets i llibertats? Com reformular aquest universalisme? Com fer possible l’intent d’exportar el nostre model de democràcia liberal fora d’Occident? I Europa, on és Europa? S’ha de posar les piles! Ha de fer solament de camàlic dels EUA? Una sola política exterior i de defensa o vint-i-set?

Sí, l’Afganistan és lluny. No tant, potser. A porta de casa.

tracking