Innocents

Darrerament i en poc temps han coincidit als mitjans les notícies de morts d’infants a mans dels pares, com a nova eina de revenja contra les mares, generalment exparelles dels parricides. D’això en diuen “violència subrogada”.

Els i les menors, més com més petits, estan desemparats contra tota mena d’abusos i atacs d’adults. Sense arribar a l’extrema violència, els fills d’una parella separada o divorciada es fan servir sovint com a objecte a posseir en exclusiva, més generalment dels homes, que intenten conquerir-los consentint-los, o amb regals pel seu poder adquisitiu, generalment superior, que no es pot permetre la mare.

Aquí, fins ara, no hem conegut casos tan tristos i lamentables com els recents a les Canàries o a Barcelona, però de nens o nenes en situació precària en coneixem, i tenir-ne cura és l’objectiu de La Gavernera, on tot i la professionalitat de les cuidadores, s’intenta derivar-los a famílies disposades a donar-los el benestar, que a més d’elements materials inclou l’afecte.

Potser aquí no abunden, o no es coneixen tants com en altres llocs, casos de maltractament, sobretot físic, de menors. Inclosos els abusos sexuals, que semblen amagar-se més, per falta d’identificació per part de les víctimes des de la innocència, per vergonya, per amenaces... Algunes denúncies, escasses, han arribat als mitjans.

Tanmateix, fa pocs dies llegíem un nou cas de possessió i divulgació de pornografia infantil. I no és el primer dels darrers anys. Potser els usuaris, com els de la prostitució, descarreguen la consciència pensant que les imatges han estat obtingudes a llocs llunyans, potser amb consentiment dels pares, afegint a la seva penosa desviació de conducta la xenofòbia.

La policia ha demanat, una vegada més, que apliquem la mesura òbvia contra aquesta explotació detestable: si algú, o alguna, buscant o no “pàgines d’adults”, com s’anomenen amb eufemisme, es veu sobtat per aquesta mena de material informàtic, abans d’esborrar-lo ha de mostrar-lo al servei d’ordre, que disposa de mitjans humans i tècnics capaços de seguir-ne el rastre, eliminar les fonts i fer justícia amb els culpables, propers o llunyans.

Pel que fa a la violència encara més cruel, la que acaba en morts d’innocents, en veure el desenllaç freqüent, que és el suïcidi del parricida, no ens podem estar i pensem que erren radicalment en l’ordre dels seus actes. Que el suïcidi haurien d’aplicar-lo primer. I només en cas de supervivència a l’ordalia, continuar endavant.