Picar pedra

El cap de Govern ha comparegut davant del Consell i de la ciutadania en el debat d’orientació, que és el veritable tret de sortida al curs polític. Ha estat parlant un parell d’hores ben bones –que és parlar molt, però no arriba a les exageracions de Fidel Castro, que els feia (els curts) de set o vuit. Per sort, el discurs es pot trobar, ben polit i maquetat, a internet, i una lectura ràpida en diagonal es pot fer en pocs minuts. Només els suggeriria una mínima revisió ortotipogràfica: en comptes de fer servir un guionet curt per a les acotacions (-) utilitzar el guió llarg (—). Bé, no és cap misteri que una intervenció d’aquestes característiques destaca amb bombo i platerets els encerts i procura passar de puntetes sobre els punts més qüestionables. Hom sol esperar de les paraules dels polítics vagues promeses, que engresquin però que no comprometin massa. I tot embolicat en suaus cotonets retòrics pels spin doctors. Una part del discurs ha estat dedicada als intangibles. El concepte d’identitat surt quatre vegades –però en una d’elles es refereix a la identitat digital, o sigui que aquesta no compta. L’altra identitat, l’etèria, la voluble, la indefinida, la de l’ésser o no ésser, la va associar amb la cultura, el patrimoni i els valors, i hauria de ser prou forta per no quedar diluïda en el “projecte més gran”, que deu ser l’europeu. Sense referències a la llengua, però. Serem diferents, va dir, obrint-nos a un món fet de la suma de moltes diferències. Tot és molt bonic, sobre el paper. Ara, a picar pedra, tots plegats: de les paraules cap als fets.