x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

El tan popular llenguatge inclusiu, inclou o exclou?

En pocs anys ens venen a dir que ser feminista és una tasca de dones
Actualitzada 15/09/2021 a les 11:08
    Loli Correa
“Estic tan allunyada del feixisme com del comunisme, soc liberal.” Aquesta frase és de Clara Campoamor. Té la seva gràcia, ja que a dia d’avui tant uns com altres la volen portar al seu terreny.

El liberalisme és una filosofia política, moral i econòmica que defensa la llibertat individual, la limitació del poder de l’Estat, així com la igualtat davant la llei. No confondre amb neoliberal.

No em molestaré a explicar qui va ser Clara Campoamor ni com s’ha tergiversat el significat de la paraula feminisme. Per a qualsevol que tingui un mínim d’interès, hi ha una àmplia informació que el senyor Google posa a la seva disposició.

Quan vaig començar a anar a l’escola, a partir de l’any 66 del segle passat, l’educació que rebíem tant nens com nenes era ensenyar-nos a llegir, sumar, restar, multiplicar i dividir. Fins aquí, tot igual per a tots. La diferència estava en les anomenades assignatures secundàries, els nens anaven a fer esport i nosaltres a cosir. Em van ensenyar a fer pedaços i diferents brodats. Els nens, a part de l’esport, poc més. Tant uns com altres, llevat dels que pertanyien a famílies més o menys adinerades o que poguessin prescindir dels seus fills en les tasques de l’aliment de la família, quan teníem un mínim de saviesa deixàvem d’estudiar per treballar i només quedava estudiant la resta.

Va ser llavors quan sense tenir ni punyetera idea del que significava el feminisme ni haver sentit mai a parlar de drets humans, de no tenir ni idea què significava una dictadura, vaig començar a notar que alguna cosa no estava bé. Mentre als nens només se’ls exigia treballar, en les seves estones lliures podien sortir amb els amics. No obstant això, les nenes ja es convertien directament en dones, sortien de l’escola per cuidar els menors, ajudar en les tasques la mare i passar a servir, juntament amb la seva mare, el personal masculí de la família. Era igual que ella estigués fregant plats, el germà, des del sofà, li demanava un got d’aigua i la seva obligació era portar-lo.

En plena transició de la política espanyola, en morir el dictador, vaig començar a ser conscient del paper que representava la dona en la societat. Vaig tenir consciència que allò s’havia de canviar i em vaig barrejar amb gent que demanava el mateix. I aquí recalco gent, homes i dones o dones i homes, com us doni la gana de posar davant –al meu poble deien que el ruc sempre anava davant, així que no sé quant de patriarcat hi ha a la frase–. Com anava dient, em vaig barrejar amb gent que pensava que les coses havien de canviar i l’única manera de fer-ho era tots junts, i en aquest “tots junts” no vèiem cap vexació cap a nosaltres, perquè anàvem en el mateix nivell reivindicatiu que ells. Tots junts, érem gent.

Tant com vam aconseguir, tots junts, sense distinció de classe ni gènere! (També hi havia gent de famílies sense problemes que ens donaven suport, perquè la humanitat no té adjectiu.) I, en pocs anys, ens venen a dir que ser feminista és una tasca de dones. Que aconseguir que els homes s’aixequessin del sofà a cercar la seva aigua no és feminisme, doncs tal com s’està donant a entendre el feminisme actual, el propòsit és que ells ens portin l’aigua a nosaltres.
Feminisme és que cadascú vagi a buscar la seva aigua. Feminisme és aconseguir que hi hagi igualtat en tots els sentits laborals, cosa que només s’aconseguirà el dia que no calgui posar ni edat, ni condició civil, a l’hora de lliurar un currículum.


Feminisme és que tots a l’una no haguem de donar explicacions de la nostra vida personal ni a quina classe social pertanyem, que a l’hora d’avaluar si una persona és apta o no per a un treball els avaluadors no tinguin ni idea de qui és la persona que opta al lloc i només tinguin com a referència la seva preparació.


Per la resta, m’importa un rave si em diuen un piropo, sempre que sigui amb el respecte amb què ho feia la bona gent, i no vull que ningú m’aduli només per ser qui soc. Jo també dono floretes si ve el cas. Confondre piropo amb assetjament és ratllar un límit mental. L’assetjament és quan qui diu la floreta persegueix alguna cosa en contra de la voluntat de la persona a qui va dirigida.

Així doncs, tant me fa que m’incloguin en la paraula tots, perquè tots som gent. O canviarem la paraula gent per gento?

Amb tant com ens queda per avançar, tant de fàcil que és tots a l’una, amb aquest llenguatge ric en matisos que tenim. De debò ho aconseguirem soles, només canviant una lletra a les paraules?
Intel·ligent és una paraula molt inclusiva, no la ignorem o apartem ningú que pertanyi a la gent.
Etiquetes
  • #8 Anna Diaz
    (15/09/21 13:42)

    Fantàstic article sobre un tema que comparteixo al cent per cent. Mentre vaig treballar més de 22 anys en varies entitats bancàries, vaig lluitar per què es reconegués el meu esforç i treball, tant com el dels homes als quals ensenyava, i que després aconseguien pujar de categoria, i jo no..
    Fins els punt que el meu cap, suposo que fart de sentir les meves reclamacions, en va dir " Mira si en lloc d,Anna et diguessis Antonio, faria temps que series cap de departament".
    Tota la meva vida he sigut Vaig tenir que esperar a un cap estranger, Italià en aquest cas, per que fos la primera cap de departament.
    Sempre he sigut autosuficient i mai m,ha agradat que cap home em mantingués, ni ajudés amb les meves aspiracions. Desitjo amb fermesa que les noies del futur, aprenguin de la lluita de les dones del passat, i lluitin pel que volen aconseguir. Per elles mateixes...

    Respondre
  • #7 Un pensament; diferents manifestacions.
    (15/09/21 11:16)

    Acció Feminista, DiversAnd, Stop Violències ..., tres entitats andorranes que comparteixen com a fons ideològic la "ideologia de gènere" i la seva manifestació en el concret amb la "perspectiva de gènere".
    La primera es centra en l'avortament, la segona és un grup de pressió LGTBIQ + i la tercera és més econòmica, social. Però de les seves manifestacions, veurem que tenen la mateixa fonamentació. Cert és que Stop Violències és declaradament anticapitalista i antiliberal en les seves pròpies convocatòries, però cap amaga les seves fonts de pensament.
    I són la font dels nostres polítics.
    Com a exemple, el "Llibre blanc de la igualtat" de l'Ministeri d'Afers Socials, Justícia i Interior marca el pensament transversal del nostre govern. Un exercici ràpid és llegir la formació dels seus autors i les fonts en què és sustenten.

    Creure que el feminisme actual parla d'igualtat és anar més enllà de la innocència.

    Respondre
  • #6 Joc de paraules
    (15/09/21 11:13)

    La humanitat necessita inventar paraules noves per poder fer amb elles el contrari del que signifiquen sense fer saltar les alarmes. I aquest sembla ser el principal propòsit de tota neollengua amb llenguatge inclusiu, dir una cosa i fer la contrària sense que la gent se n'adoni perquè és una paraula nova que no coneixen.

    Respondre
  • #5 Feminisme actual: discussió és Feixisme. Benvinguda al discurs d'odii.
    (15/09/21 10:11)

    Des de l'esquerra Gramsci, Laclau, Foucauld ens mostren que la batalla ha de ser cultural. Cal canviar el pensament de base. La idea que tenim de la persona. Això ens dóna l'hegemonia, l'estrep per impulsar la següent lluita en l'escala de Karl Marx.

    També des de l'esquerra, Beauboir, Buttler, Firestone ens diuen que el gènere, (el paper que la societat atorga a el sexe), és el veritable sexe i per tant aquest és mutable i es depèn de l'auto percepció. I això és la "ideologia de gènere" fonament de l'actual Feminisme hegemònic i dels autodenominats grups LGTBIQ +.

    Aquest pensament imposat per l'esquerra és la doctrina que imparteixen als nostres fills des de tots els àmbits. Escoles, Carnet Jove ... La crítica ja no és un sa exercici intel·lectual, és manifestació del que és retrògrad, ignorant, ment tancada i feixista amb discurs d'odi.

    La batalla cultural ha imposat unes idees que ja no es discuteixen. Ara el feminisme liberal és masclisme encobert.

    Respondre
  • #4 Pardalet
    (15/09/21 09:35)

    Als homes feministes se'ls ha de dir feministos?

    Respondre
  • #3 Hb
    (15/09/21 09:34)

    Això és una xorrada qué fa vergonya escolta. Ara només falta el llenguatge binari per acabar de fer el ridícul. Sóc d'esquerres però quan sento parlar d'aquesta manera em sembla que deixaré de votar

    Respondre
  • #2 Nyap
    (15/09/21 09:01)

    De popular res, només parlen així els quatre que es volen fer veure i ser diferents.
    El masculí es pot fer servir pel masculí i pel plural, en canvi el femení només és femení. Aixó dona exclusivitat al femení, pero esclar, l'herba del veí sempre és més verda.

    Respondre
  • #1 Romàn
    (15/09/21 07:07)

    Tot i que el llenguatge mai va ser neutral, avui està més manipulat que mai, pocs diagnòstics més erronis (entre els formulats al segle XX) que aquell que profetitzava la "fi de les ideologies". Avui la ideologia està per tot arreu com correcció política. La prova és que assistim a la imposició d'un llenguatge extremadament ideologitzat, si bé de forma subreptícia i amb el noble aval de poders i institucions.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts