x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La Visura

'Un glovo, dos glovos...'

Actualitzada 14/09/2021 a les 06:30
    Albert Villaró
Ja els tenim aquí. Els tindrem, vaja, abans no acabi l’any. Si algú s’imaginava que no arribarien mai, anava errat. Que no tenim, per ventura, Starbucks i Stradivarius i Zaras? De fet, és només qüestió de temps que vegem pul·lulant pels carrers vehicles Übers i Cabifys i, sobrevolant les torres d’Escaldes, els drons d’Amazon Prime. És el signe dels temps. No volíem obertura econòmica, cosmopolitisme i globalització? Doncs, mira, dues tasses. Cent treballadors (per sort, semblaria, en millor condicions que els de Barcelona), traginant amunt i avall, sobre qualsevol mitjà de locomoció (com menys rodes tingui i més petites siguin millor), allò que els consumidors, en la seva raó última, consideren escaient que els portin a casa. La versió metrosexual dels antics recaders. Estaria bé saber quina proporció d’encàrrecs d’estricta necessitat (medicines, bolquers…) hi ha contra els que són, purament i simple, un simple caprici atiat per la mandra. Ja sé que una anècdota personal no fa estiu, però conec el cas d’un jove, perfectament format en tots els seus membres, que els dissabtes i els diumenges es feia portar a casa un croissant (un croissant, no sis ni dotze: un!) per la punyetera peresa de no baixar a la pastisseria de la cantonada i, probablement, pel gust de ser servit. Estem desfent, de mica a mica, a base de fer-lo hostil i antipàtic, l’espai públic, el territori comunitari, l’àgora on la societat es troba, discuteix i fa intercanvis. Ens atrinxerarem a casa, bressolats pels contes de fades versió Netflix, menjant crispetes de microones i imprimint hamburgueses de proteïna sintètica. I el futur era això?
Etiquetes
  • #4 Gloria Fuertes Garcia
    (14/09/21 12:00)

    La gran poeta espanyola Gloria Fuertes García que va escriure la coneguda cançó d'un " Un globo, dos globos, tres globos, la luna es un globo que se me escapó, un globo, dos globos, tres globos, la tierra es el globo donde vivo yo" que tots els nens que van veure en blanc i negre amb la coneguda sèrie per a nens i nenas entre els anys 1974 i 1979 va emetre RTVE també hagués pogut dir, i sense mentir ni un cèntim: que NO se li va escapar: que la va deixar lliure perquè lliures han de ser el sol i la lluna i totes les estrelles del firmament.

    Respondre
  • #3 Carolina
    (14/09/21 09:03)

    Si senyor! Al servei dels paràsits potser?

    Respondre
  • #2 pirata
    (14/09/21 09:02)

    Torna a la cova!

    Respondre
  • #1 Gonzalo
    (14/09/21 08:45)

    Home, mandrosos els hi ha hagut sempre. Jo recordo gent que als 90 el cap de setmana menjaven pizzes encarregades al PizzaHut, que per cert, ja no existeix. En aquell temps la gent encarregava per telèfon els dinars per tal de no moure's. Igual que els que es passaven els dos dies asseguts al sofà amb dotze pel.lícules del videoclub, que també ha desaparegut. Vull dir que la mandra es busca la manera avui i sempre. A qui els hi agradi anar a passejar o al petit comerç, no els faran canviar de parer.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts