x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
De la meva agenda

Ja fa 100 anys!

Les fulles de l’arbre andorrà es renoven cada any. Però les arrels són les mateixes
Actualitzada 29/08/2021 a les 06:31
Ja fa 100 anys que els Consellers de ca La Vall canten entusiàsticament: “Per patrona us aclama / el Consell amb gran amor / i amb entusiasme proclama / que d’Andorra sou tresor. / Les parròquies andorranes / Vós, Reina, vulgueu guardar.”
Ja fa 100 anys que el bisbe Joan Benlloch glossà poèticament Meritxell per a Andorra amb la lletra de l’Himne Andorrà. El mossèn lauredià Enric Marfany hi posà l’ànima, la música: “...i del cel vida em donà / de Meritxell la gran Mare... Creient i lliure onze segles / creient i lliure vull ser...”.

Ja fa 100 anys que un novici de la Companyia de Jesús va escriure: “Història de Nostra Senyora de Meritxell, Patrona general de les Valls d’Andorra, venerada en el seu Santuari situat en lo terme de la Parròquia de Canillo.” Formoses i profètiques les primeres paraules: “Puig he escollit y santificat aquest lloch a fi que lo meu nom persevere en ell per sempre...”.
Ja fa 100 anys que l’ermità Joan Mora, natural de Sispony, que precedí en les funcions Pere Gomà, va fundar un benefici eclesiàstic al Santuari de Meritxell especificant en el seu testament: “L’obligació a l’obtentor de haver de enseñar la Doctrina cristiana y de llegir y escriure als noys que si presenton...”, posant d’aquesta manera la primera pedra a l’obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell, avui AINA.

Ja fa 100 anys que mossèn Cinto Verdaguer contemplà la Corona de la Mare de Déu de Meritxell en el cercle dels llacs dels Pessons. La cantà: “Damunt son front llueixen / los dotze estanys Pessons, corona hermosa / que del brillants i gemmes li ofereixen / aquestes cimes on lo cel reposa / que del zenit despresa / queda entre terra i cel aquí suspesa.”
Ja fa 100 anys que Josep Gresa, síndic general de les Valls d’Andorra, va escriure als ciutadans d’Andorra: “Andorrans, és arribada l’hora de correspondre a l’amor i la gratitud de la que, per espai de temps immemorial, s’ha complagut d’espargir per tot Andorra des de son tron de Meritxell... recordem-nos, segons les possibilitats de cadascú, a la corona, formada amb les almoines, els adreços, altres joies de què hem de fer ofrena a nostra Reina... que és la glòria d’Andorra i la perla de Meritxell.”

Ja fa 100 anys que mossèn Blas, rector de Canillo i capellà de Meritxell, des de l’anonimat conreà la iniciativa del senyor síndic. Feu equip amb els Consellers de ca La Vall, els honorables comuns de Canillo i d’Encamp per a la recapta de joies i per als preparatius de la Festa de la Coronació, 8 de setembre de 1921.
Ja fa 100 anys que el bisbe Justí Guitart, acompanyat de dos jesuïtes, visità cada una de les parròquies de l’Església de les Valls, la setmana abans de la Coronació per explicar el sentit evangèlic de la Coronació de la Mare de Déu de Meritxell.

Ja fa 100 anys que el 8 de setembre de 1921 el cardenal de Tarragona, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, amb el bisbe d’Urgell, Justí Guitart i Vilardebó coronaren solemnement la venerada imatge de Nostra Senyora de Meritxell amb l’assistència del prefecte dels Pirineus Orientals, Delegat permanent del Govern francès, el Delegat permanent de la Mitra, el Consell General en ple, les Autoritats comunals i un nombrós concurs de feligresos d’arreu de les Valls.
Ja fa 100 anys que La Veu de Catalunya, diari barceloní (dijous, 15 de setembre de 1921) en la crònica de la festa publicà: “L’al·locució que el cardenal Vidal feu parlant amb el veritable llenguatge del cor a tots els presents que omplien l’església malgrat el temps plujós i l’hora avançada per a retornar a llurs fogars. Ho feu amb tanta unció i eloqüència que després de felicitar-los per les proves d’estimació i afecte que havien donat a la seva Patrona, malgrat la molta aigua que no havia pogut apagar el seu amor, els exhortà coralment a continuar amb tals mostres de pietat filial i encesa caritat.”

Ja fa 100 anys que l’Andorra de 1921 ens deixà un camí obert per seguir, posant tota la nostra estimació a la Mare de Déu de Meritxell, que és la dolça Mare de tots i la meva Confident, que ens acompanya en silenci en el camí personal de cadascú i en el global de tot el poble andorrà.
Ella ens somriu a tots i ens va dient: “Amor i fidelitat són dues cares d’una única medalla: la felicitat de tot un Poble Andorrà”.

Les fulles de l’arbre andorrà es renoven cada any. Però les arrels de l’arbre són les mateixes.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts