La tribuna

Síndrome postvacacional

Totes les vacances tenen un final

Creat:

Actualitzat:

El peix ja està venut. S’han acabat les vacances i és el moment de tornar a casa i de recuperar les rutines... i això no sempre ho portem bé. S’ha parlat molt de la síndrome postvacacional. Es pot definir com una mena de ressaca emocional en què enyorem les vacances de què hem gaudit, ens penedim de no haver fet més coses i ens cau el món a sobre per tornar a una feina que no ens agrada, a les baralles matutines per anar a l’escola i en veure la liquidació de la targeta de crèdit.

Amb aquests ingredients el més probable és que sentim una certa irritabilitat i una tensió que, sense cap mena de dubte, contagiem als nostres fills i filles.

Però aquest any podria ser diferent. Mira, et proposo un exercici per poder gestionar millor aquesta ressaca emocional anomenada síndrome postvacacional o trastorn postvacances.

Comencem per dissenyar un pla d’adaptació a la tornada a la feina. Sí, com fan els més petits quan tornen a l’escola. Vull que anotis accions concretes per estirar l’esperit de les vacances. Encara fa bo i pots estirar les hores, així que ja pots incloure un o dos “superplans” a la setmana, com ara quedar amb els amics en sortir de la feina, jugar un partit de pàdel o anar a fer una barbacoa nocturna a la fresca.

Segona part de l’exercici. Analitza quins petits canvis pots fer a la teva vida per poder gaudir-ne més i no notar un canvi tan gran entre les vacances i el dia a dia. Han de ser canvis raonables que puguis fer. Un dels quals pot ser comprar un dècim de loteria. Vinga va, però la resta han de ser més efectius. Potser pots fer algun curs que et permeti accedir a una feina millor, començar a oferir alguns serveis per internet, donar-li forma a aquell projecte que sempre has tingut en ment o dissenyar un negoci propi.

Tria entre cinc i deu canvis i posa’t a treballar-hi, a donar-li forma, a desenvolupar-los. Què faries si no tinguessis por? Traça un objectiu i ves fent petites passes.

Sí, ja sé que no és senzill, que el camí és llarg i que mai és un bon moment. Però també et puc dir que no és tan difícil, que pas a pas es va fent el camí i que qualsevol moment és bo sempre que suposi una acció i un principi.

I ara, tercera part de l’exercici. Identifica entre cinc i deu punts concrets de la teva vida, del teu dia a dia o de les teves rutines que no t’agraden. Pot ser qualsevol cosa. Un cop ho tinguis definit, intenta trobar una alternativa o una solució que t’ajudi a deixar de patir per allò que no t’agrada. De vegades no és tan complicat. Acostumem a limitar les nostres alternatives i no considerem opcions o recursos que ens poden ser d’utilitat.

Ens acostumem a aguantar tot i que sovint, amb petits canvis, la nostra vida pren una direcció molt més motivadora i agradable.

Molt bé, ara és el moment de posar en una agenda quan t’encarregaràs de gestionar aquests elements que no t’agraden de la teva vida. Si no poses fil a l’agulla, les coses no canviaran per art de màgia i l’any vinent, al setembre, tornarem a estar igual. Sí, ja sé que algunes accions requereixen temps, però el sol fet de saber que hi estàs treballant ja farà que la ressaca emocional no sigui tan forta.

Finalment, una cosa més: intenta no culpar, carregar contra el teu fill o tensionar-lo. Ell o ella també tenen síndrome postvacacional. La tornada a l’escola (amb aquell mestre que li té mania, amb aquell company de classe que es fica amb ell/a o amb aquelles matèries que no entén...) tampoc no és gens fàcil.

tracking