La quadratura del cercle

Ens ho ha anunciat tot un expert en “longevitat i pensions”, contractat per la CASS. El senyor José Antonio Herce, que, com si fos l’oracle de Delfos, ha parlat ex cathedra en una intervenció a la comissió parlamentària que toca aquest pal perquè ens anem fent a la idea de la que ens ha de caure. Si algun boomer ingenu (com ara un servidor) tenia encara algunes vagues esperances de jubilar-se l’endemà mateix de fer els seixanta-cinc, ja pot oblidar-se’n, ens ha dit. El sistema no ho suportaria. No sé si és un globus sonda o l’expressió d’una d’aquelles profecies autocomplertes. Sigui com sigui, l’anunci del professor d’economia de la Universitat Complutense no ens ha agafat desprevinguts, i la seva veu s’ha unit al cada cop més nombrós cor de profetes que calculen que, com que esperneguem uns quants anys més que els nostres pares, és just i necessari pencar uns anyets de propina. L’equació és senzilla, la qual cosa no vol dir que moralment sigui acceptable. Esperem, que, si el jovent que puja no vol conviure a la feina amb col·legues fregant la tercera edat, atropellats i rondinaires (i alguns prostàtics), puguem trobar una solució raonable al problema. Aquest vaticini funest ha coincidit amb la presentació dels resultats de la iniciativa ‘Andorra, reptes de futur’. No dubto que, entre algunes de les cinc-centes idees que han proposat els ciutadans que hi han participat, hi haurà la pedra filosofal (o la quadratura del cercle) que ens alliberi de la maledicció de la vida laboral extended version. Feu-ho per nosaltres, per tanta obra pública que es quedarà sense observadors i pels coloms famolencs.