Les enquestes del CRES

Les enquestes del CRES faciliten un millor coneixement de la nostra societat. La referida al primer semestre del 2021 evidencia els canvis experimentats per les famílies andorranes en el decurs del temps; tothom és conscient que ara les famílies són més reduïdes, amb menys germans i cosins. Antigament, les llars estaven integrades per un nombre superior de persones i eren habituals les famílies nombroses; actualment, la meitat de les llars estan integrades tan sols per una o dues persones. S’ha reduït el nombre de fills; mentre que a principi del segle XIX tenien cinc fills de mitjana, amb una elevada mortalitat infantil, ara la mitjana de fills per dona en edat fèrtil (15-49 anys) és d’1,12, valor que no arriba a l’índex de reemplaçament poblacional, situat en 2,1 fills per dona als països desenvolupats. A més, l’edat mitjana de la mare quan té el primer fill ha augmentat fins als 32,8 anys. Aquest comportament, similar als països de l’entorn, afecta tots els col·lectius nacionals, ja que la immigració adopta els patrons de comportament de la societat d’acollida.

La major part dels enquestats (61%) viuen en pisos de lloguer i tan sols un 36% ho fa en règim de propietat, valors que contrasten amb la realitat d’altres països en què la gran majoria de famílies disposa d’habitatge propi (2/3 a la UE). Com correspon al predomini de l’habitatge de lloguer, és normal que el seu preu sigui prioritari en els aspectes a millorar i que preocupi un de cada tres enquestats, molt per sobre de les prestacions socials, que se situen en segon lloc. El neguit pel preu de l’habitatge ja afectava la meitat dels enquestats de l’any 2006, però es va reduir de manera significa fins a assolir un mínim del 3%, l’any 2016.

Segons l’enquesta, els efectes de la pandèmia han reduït en 18 punts el nombre de persones que arriben a final de mes sense dificultats (79% abans de la pandèmia i 61% després del confinament). Per poder dur a terme una política equilibrada, és important conèixer la proporció de la renda de les famílies que es destina a despeses de l’habitatge i ser conscients que les peculiars condicions sociolaborals i els preus immobiliaris han orientat una part important de la població a prioritzar les inversions al seu país d’origen abans que a Andorra.