Tema sol·licitat

De tant en tant, el cervell dels qui omplim pàgines en blanc se’ns mostra del mateix color i recorrem a explicar-vos-ho. Com que a mi m’ha passat i us ho he contat alguna vegada, sovint trobo persones que, com en aquells antics programes de ràdio de cançons sol·licitades, em volen fer d’inspiració i em demanen o em suggereixen que escrigui sobre algun tema. He de confessar que aquest recurs també l’usava jo quan em dedicava a l’ensenyament d’adults; quan els feia escriure alguna cosa semblant a allò que a col·legi anomenàvem Redacció, sempre hi havia algú que no sabia sobre què escriure i llavors em tocava a mi inventar-me temes diversos, des del clàssic La primavera fins a Per què els marcians són verds? o Torna-la a tocar, Sam o Quin coi de professora que ens ha tocat.

Doncs, bé. Aquesta setmana, una persona (anònima) ens ha suggerit (reconec que no solament a mi, sinó també a la Noemí Rodríguez i a la Montse Ronchera) dos temes prou importants: el fet que quatre dones i un home optin al càrrec de comissari de la Policia i la mort d’Emma Roca. No sé si la Noemí o la Montse aprofitaran les vetes, però jo he de confessar que el tema de la Policia m’és absolutament indiferent i que l’únic avantatge que veig en el fet que, hipotèticament, el càrrec l’obtingui una dona és que algú pugui aprendre que el femení de comissari és comissària. Quant a Emma Roca, he de dir que no la coneixia i que no en sabia res fins a la notícia de la seva defunció; a banda del dolor per la mort d’una persona jove i del meu condol a la seva família i amics, amb el cor a la mà no en puc dir res més.

Amb tot, avui sí que tenia tema, però escric aquesta columna dissabte a la nit i allò de què us volia parlar no es farà públic fins dilluns al migdia, raó per la qual demà ja me’n vaig a Barcelona per fer un soparet arran de mar, anar-me preparant i que no m’enganxi amb els pixats al ventre. No, no té res a veure amb el Liceu ni amb l’almoina dels indults: ja m’agradaria ser al carrer cridant amb els companys, però a la mateixa hora hauré de ser en un altre lloc celebrant amb xampany fresquet això que m’han dit que no us digui, però que a hores d’ara tots sabeu. Ja em sabreu perdonar. Bon Sant Joan!