La tempesta apaivagada

Avui a l’evangeli de Marc, veiem Jesús que calma una tempesta. L'escena de la tempesta apaivagada pot il·lustrar molt bé moments de la nostra vida, en els quals sembla que tot trontolla i s’ensorra davant nostre. Ho hem experimentat tots davant aquesta pandèmia, que encara patim. Diu l’evangeli que, mentre a la mar s'aixecaven grans onades i bufava un vent impetuós, Jesús dormia a la barca i semblava desentès de tot; tanmateix, més adormida encara estava la fe dels deixebles... En diverses ocasions i circumstàncies es produeixen proves per a la nostra fe en les quals experimentem una angoixa semblant a la dels deixebles quan es van trobar al mig del temporal. Quan la tempesta ens assota, quan ens visita el dolor, quan el mal sembla triomfar sobre els valors del bé i de la virtut; o quan sofrim injustament, quan la malaltia, la desgràcia o la mort, fan acte de presència a la nostra vida, hi ha un que no dorm: Jesús, el Senyor. Quan ens dol el silenci de Déu que sembla adormit, llavors sorgeix espontàniament la queixa dels nostres llavis i del nostre cor: Mestre, ¿no veieu que ens enfonsem?Si aquest és un crit de pregària, aleshores està molt bé; però si expressa desconfiança, dubte i manca de fe, aleshores haurem d'escoltar el correctiu de Jesús: Per què sou tan covards?, ¿encara no teniu fe? Ser cristià no implica l'absència de problemes o sofriments, o de dubtes; perquè si l'autèntica felicitat consistís a no tenir problemes, la persona més feliç del món seria la que no tingués cor, aquella que no tingués sensibilitat ni humanitat. La fe no ens deslliura dels problemes que ens poden aclaparar, però ens fa sentir Déu al costat nostre i ens dona coratge, força i llum, per avançar confiadament de la seva mà amorosa... La fràgil barca de Pere és un símbol de l'Església que navega travessant el mar del temps. Al llarg de la història, l'Església ha conegut moments de calma i també ocasions en què la tempesta s'ha fet tan forta que amenaçava d'enfonsar-la. Tots els deixebles de Jesucrist som dins de la barca i tots hem de cooperar perquè vagi endavant. Cal que siguem conscients que Jesucrist vivent és entre nosaltres i ens dona la força del seu Esperit, malgrat les tormentes i el mal temps de la nostra vida... Tinguem fe: quan vivim com autèntics cristians i quan fem conèixer l'Evangeli amb paraules i obres, no estem actuant per compte i risc propis, sinó que estem treballant en l'obra de Déu, que vol la salvació de tothom. La fe en Jesucrist és la nostra virtut, la nostra riquesa; i si la vivim sincerament, la irradiarem al voltant nostre i, com diu el mateix Jesús, farem signes, encara més grans.