Cimera, protocol, el dit i la lluna (i II)

Ignoro les raons de l’absència del Copríncep francès en els actes previs d’acolliment dels quatre caps d’Estat presents a Andorra, el 20 d’abril passat, en ocasió de la Cimera Iberoamericana. Els rebé amb deferència el Copríncep episcopal i ho va fer segons la Constitució. “D’acord amb la tradició institucional d’Andorra... Els Coprínceps, institució sorgida dels Pariatges i de la seva evolució històrica...” (art.43). De les quasi 900 paraules que conté el Títol III, destinat als Coprínceps, me n’interessen ara tres de l’art. 43.1 quan diu que “els Coprínceps són, conjuntament i indivisa, el Cap de l’Estat”. “Conjuntament i indivisa”, aquestes són les tres paraules. Què volen dir? Ras i curt, que quan n’hi ha un, hi són tots dos. Cal anar als Pariatges, a les tres paraules llatines “comuniter et simul”. Els batlles d’ambdós senyors havien d’exercir llur jurisdicció “simul et comuniter” i si un batlle no hi era present, l’altre podia exercir la jurisdicció. L’ús i l’evolució posterior aplicaran les regles d’aquest binomi “conjunta i indivisa” a les relacions entre els Coprínceps, entre els seus veguers i entre els seus delegats fins a la Constitució. La història d’Andorra està plena d’actes adoptats conjuntament, ja sigui simultàniament, ja sigui per un després de l’altre, així com per un de sol si l’altre no s’hi oposava. Brutails, Valls i Taberner, Cebrià Baraut i Nemesi Marquès n’han fet el recull en les seves obres. D’aquest “simul et comuniter” ve, com acull la Constitució, que un sol Copríncep pot sancionar una llei, que un sol pot vetar un tractat internacional en certs casos, que un sol pot dirigir-se al Tribunal Constitucional per demanar-li un dictamen d’insconstitucionalitat de lleis o de tractats i, també, un sol pot requerir-lo per conflicte de competències.

“Els Coprínceps són, conjuntament i indivisa, (comuniter et simul), el Cap de l’Estat, i n’assumeixen la representació més alta” (art.43.1). Si el Copríncep francès no s’hi oposà, el Copríncep episcopal, tot sol, en l’acte de rebre i acollir els caps d’Estat, el 20 d’abril, assumí la representació més alta de l’Estat andorrà, com a Cap d’Estat, d’acord amb la Constitució i amb la història des dels Pariatges.