Absolutisme lingüístic

A França, l’educació immersiva en les llengües regionals és una assignatura pendent que arrossega un munt d’iniciatives que no han aconseguit ser debatudes a l’Assemblea Nacional. Un nou fracàs per a una vella aspiració ha estat la ràpida decisió del Tribunal Constitucional de remetre la llei Molac a l’article 2 de la Constitució que estableix que la llengua de la República és el francès, per davant les llengües regionals. El Parlament havia aprovat el 8 d’abril la llei Molac de protecció i promoció de les llengües regionals a l’Estat francès, amb una àmplia majoria de 247 vots a favor i 76 en contra, però seixanta diputats i el mateix ministre d’Educació van recórrer al Constitucional. Per a molts la llei era una possibilitat d’incrementar l’educació immersiva en les llengües regionals a les escoles públiques; només un 1,4% de l’alumnat es beneficia d’aquest sistema i una part ho fa en centres privats.

El Constitucional ha vetat la immersió lingüística a les escoles públiques i, fins i tot, l’ús de determinades grafies no franceses en els registres oficials. Per alguns historiadors, la Revolució Francesa va ser el moment clau per legitimar i imposar el francès, una llengua que només parlava un 20% de la població i un 40% no l’entenia (Informe Grégoire). L’Encyclopédie va consagrar la paraula patuès amb un significat discriminatori; calia estigmatitzar i aniquilar les llengües diferents del francès, única llengua reconeguda a França. També ha estat obligatòria a les colònies d’ultramar que, un cop independitzades de la metròpoli, van mantenir el francès com a llengua oficial en què s’havien format les elits dominants, especialment als territoris africans.

Els defensors de les llengües regionals de Catalunya del Nord, País Basc francès, Còrsega, Bretanya o Occitània han rebut un nou revés amb la decisió del Constitucional que rebutja una llei que reconeixia l’existència de drets lingüístics territorials i col·lectius, negats secularment per l’Estat francès. El diputat bretó Paul Molac argumenta que, si el Constitucional invalida un mètode pedagògic excel·lent, el que cal canviar és la Constitució i no el mètode. El pas següent és convocar manifestacions reivindicatives als territoris amb llengua pròpia i demanar la reforma de la Constitució.