La tribuna

'Titulitis time'

Estic cansada i decebuda amb el sistema de selecció del personal en qualsevol feina que existeix avui

Creat:

Actualitzat:

mb l’arribada de la tan desitjada primavera surten al terreny de joc, entre tantes altres coses com les al·lèrgies, una allau d’exàmens per als futurs universitaris, proves d’accés a una multitud de cursos (ara online també), diferents exàmens de llengües, formacions competencials amb un ventall de títols per a tots els gustos… en definitiva, un procés que m’atreveixo a diagnosticar de titulitis aguda. És de calaix que per tenir opció a aconseguir qualsevol feina hem de presentar, paral·lelament al nostre extens currículum, un document que acrediti que hem rebut la formació necessària per poder optar al lloc de treball que pretenem. Els anys d’experiència en el sector al qual optem també tenen un valor afegit que va en detriment de tota aquella gent que acaba de sortir d’una carrera, amb molts títols però sense gens d’experiència. Crec que és important el factor de l’experiència professional i, alhora, no és excloent amb el de la renovació o el de la modernització, ja que el fet d’estar molts anys desenvolupant una tasca no porta implícit que es realitzi satisfactòriament. Imagino que per aquest motiu existeixen les inspeccions i processos de qualitat a les empreses tot i que, fins i tot en aquestes inspeccions, es valora moltíssim que hagis anat adquirint títols per seguir formant-te. Se’m plantegen molts dubtes respecte d’aquest procés selectiu al qual el sistema ens té sotmesos. M’explico: partint de la base que tenim, en la gran majoria de casos, jornades de vuit hores com a mínim, molts i moltes tenim família que hem d’atendre, gestió diària de les nostres llars i, perdoneu l’atreviment, una mica de temps lliure per allunyar-nos de la rutina. En quin moment algú ha pogut pensar que si no dediquem el nostre temps lliure, que no és gaire, a formar-nos en l’assoliment d’un perfil competencial excel·lent serem uns mediocres en la nostra feina i, fins i tot, podem arribar a perdre-la?

Estic cansada i decebuda amb el sistema de selecció del personal en qualsevol feina, empresa o col·lectiu empresarial que existeix avui en dia. Resulta que faig bé la meva feina. Durant el poc temps que em queda per dedicar-me a mi després d’haver fet front a la rutina d’una casa, uns fills i diverses funcions associades al meu lloc de treball, em dedico a fer recerca sobre metodologies noves i a millorar les que ja aplico, i ho faig de manera autònoma. Sí, estic en constant formació, tot i que, com que darrere d’aquesta no hi ha ningú que pugui certificar-ho o acreditar-ho, tota aquesta formació pròpia no em comptarà com a mèrit per millorar la meva posició dins del lloc de treball perquè no tinc un títol. Tranquils, que com que aquells que s’ho poden permetre, tant per temps com per diners, tindran quaranta títols acreditats per diverses entitats oficials que certifiquen que faran molt bé la feina perquè estan molt ben formats, aquells i aquelles que estem al peu del canó sense temps per dedicar-nos a l’adquisició de títols estem ben fotuts. Quan treballa aquesta gent tan titulada? Jo no tinc temps ni diners per estar guardant títols en qualsevol cosa que em vingui de gust, ja que resulta que em dedico a treballar a consciència les hores en què estic presencialment com en les que, se suposa, són per a mi. Amb això no vull dir que els supertitulats no s’esmerin a la feina, hi ha de tot a tot arreu, evidentment.

Dona la casualitat que sí, l’antiguitat dona mèrits, però si no tens una llista de títols que afirmin i demostrin que no has deixat de banda la teva formació en la matèria, no vas bé. Seràs considerat un treballador mediocre encara que hagis estat formant-te sense que ningú pugui assegurar que ho has estat fent. Llavors potser em plantejo gastar-me els diners de les vacances en uns quants cursos que després no aplicaré però que em donaran moltíssims punts en mèrits per poder seguir treballant i mantenir el lloc abans que vingui algú amb més títols que jo i ni l’experiència tingui validesa. Estem en una competició constant adquirint títols de manera massiva perquè a algú se li va ocórrer que això és el més important per a un bon desenvolupament de la feina quan, ja fa anys, el que es valora és tenir un bon perfil competencial. I això què vol dir? Doncs, sota el meu punt de vista i de l’etimològic també, significa que la persona ha de ser competent en els diversos perfils que demana la feina. Un títol reflecteix que he adquirit aquesta competència? Un títol en qualsevol cosa assegura que seré competent en aquesta cosa? Doncs no. La titulitis a la qual ens tenen sotmesos és exagerada i, alhora, provoca una pressió afegida al nostre dia a dia i al nostre savoir faire en la feina a la qual fa anys que ens dediquem. Ja està bé d’acumular papers postil·lats, signats i/o acreditats per qui sigui per demostrar la nostra vàlua en el nostre lloc de treball. Si us plau, si busquem treballadors competents, deixem de valorar d’una manera tan important els títols i titolets que tenim, i demostrem d’una manera més pràctica si les persones són competents o no en els diferents perfils que demanen les empreses. Prou ja de titulitis, senyors.

tracking