x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

Abús de pantalles i xarxes

Actualitzada 11/05/2021 a les 06:10
Quan parlo de pantalles m’agrada diferenciar entre ús, abús i dependència. De fet, el problema no són ni les pantalles ni les xarxes socials, sinó l’ús que en fem, tant pel temps d’ús, com pels continguts als quals accedim, les conclusions o aprenentatges que traiem del que veiem, pel que estem deixant de fer i per l’efecte de distracció que tenen.

Hi ha uns factors de risc que promouen un abús en lloc d’un ús. El nombre de dispositius, les hores que s’està sol, la manca d’activitat programada, la pressió dels iguals i la quantitat de jocs i de perfils a les xarxes són impulsors de conductes addictives. No és el mateix tenir un iPad que tenir un iPad, un mòbil, un ordinador i un parell de consoles. Tampoc és el mateix si totes aquestes pantalles estan en zones comunes de la casa o a l’habitació del nostre fill. No és el mateix tenir un joc de consola que tenir-ne una vintena. Tampoc és el mateix consultar una xarxa social que consultar-ne cinc.

Darrere de molts casos d’inici de l’abús de les pantalles i xarxes acostuma a haver-hi la manca d’una alternativa millor. Pocs joves deixen d’anar a futbol, a patinar o quedar amb els amics per estar jugant a casa o consultant les xarxes socials. De fet, si el teu fill o filla comença a anul·lar activitats per quedar-se a casa sol ser un molt mal indicador i ens hem de posar en alerta ben ràpid.

En alguns casos, també, l’inici d’un abús de pantalles rau en la necessitat del jove de distreure’s d’una realitat que no li agrada, de desconnectar, de fer passar el temps ràpid, sense pensar, sense despesa d’energia, sense ànim de gaire cosa més que estar tranquil i relaxat.

Podríem seguir parlant de per què ens fem addictes, com has pogut llegir hi ha molts factors, però el més important és que hi ha milers de persones disse­nyant continguts digitals i productes que promouen l’alliberació de dopamina, substància altament addictiva que genera el cervell. Amb cada like, amb cada nivell d’un joc que ens passem, amb cada aposta i amb cada vídeo, el cervell sent plaer, allibera dopamina i integra que vol una nova dosi de continguts.

Molt bé, ara que ja sabem quins són els factors de risc, anem a veure quines són les conseqüències d’un abús de les pantalles i xarxes. Us en parlaré d’unes quantes però de totes la que més em preocupa és la manca de concentració i la consegüent baixada del rendiment escolar, ja que un cop els joves tenen problemes a l’escola tot es complica. Per una altra banda, també podem observar respostes emocionals exagerades quan no poden jugar o mirar les xarxes, des de depressió fins a angoixa, així com irritabilitat i atacs d’ira tant per privació com de manera generalitzada.

Socialment podem observar un aïllament dels amics i família, i si anem a conseqüències més físiques, podem trobar des de problemes de visió fins a dolor postural, sedentarisme, somnolència i cansament, i una baixada de defenses que pot provocar que emmalalteixi més fàcilment.

En casos més greus, en què passem de l’abús a la dependència, podem observar, a més a més, tolerància. És a dir, que cada cop necessita passar més temps amb les pantalles, dependència, no poden estar sense elles, síndrome d’abstinència quan no les poden consultar, falta de control, ocultació, mentida, conductes compulsives i agressivitat.

Molt bé, ara ja sabem quines conseqüències té l’abús de pantalles, com s’inicia i quins són els factors de risc. Però, què hem de fer si el nostre fill ha passat aquesta delicada línia vermella?

Recordeu que no tenen consciència d’abús i que han perdut el control, així els ho hem de fer veure i els hem d’ajudar a recuperar el control. Podem començar per establir uns horaris. Potser no cal prohibir comple- tament les pantalles, però sí destinar un temps de qualitat, que no sigui passant pantalles amb la mirada perduda. També ens podem ajudar de les eines de control dels dispositius, tant de contingut com de temps de connexió. És molt important que programem altres activitats com llegir, fer esport, quedar amb amics, estudiar algun instrument, arts plàstiques o sortir a passejar.

Sempre que sigui possible és millor que jugui amb algú que no pas sol, ja que així se seguirà mantenint el contacte social, i per controlar l’efecte de distracció el millor que podem fer és desconnectar les notificacions i a l’hora d’anar a dormir és molt important que les pantalles es quedin fora de les habitacions.

Dues coses més. La primera: el més important és que fem prevenció amb els nostres fills i els acompanyem en les seves primeres passes al món digital. La segona: siguem un exemple per a ells. Si no podem desconnectar les notificacions per motius de feina fem-li-ho saber, però intentem no estar sempre pendents del telèfon, compartir amb ells alguns consells tot consultant les xarxes i ser un exemple de bon ús.

*Tomàs Navarro, Psicòleg
  • #1 Antropoleg perplex
    (11/05/21 07:02)

    Anem tard, els propis pares són fanboys enganxats a xarxes socials, sèries, jocs de rol i casinos en línia, de fet, els pares són de la generació Mario Bros game, otakus ànime, mànga etc, en fi, seguirem atònits observant aquesta estranya societat.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts