Creat:

Actualitzat:

Quan escric un article, cada quinze dies, en cap moment penso (o anticipo) els comentaris que els lectors en faran, ja que un dels meus objectius, quan parlo de temes d’actualitat, és fer reaccionar les persones que em llegeixen, fent un simple comentari als seus companys de taula davant d’un cafè, escrivint les seves impressions al diari digital o fins i tot, per als que em coneixen, fent-me el comentari personalment. I alguns articles, en funció del tema que tracten, són més propicis a reaccions. Crec que aquesta opinió la compartim tots els que escrivim o manifestem la nostra opinió mitjançant altres formes artístiques, ja que no ho fem per a nosaltres mateixos, sinó per provocar reaccions, siguin favorables o contràries,en els altres. I totes les opinions són vàlides i lloables, sempre que estiguin fetes des del respecte i aportin un plus a la discussió. I no vull entrar a valorar-les, ja que penso que l’enriquiment del debat passa justament per l’aportació d’arguments i contraarguments, per l’acceptació que altres persones puguin tenir unes idees diferents a les nostres. No obstant això, també hem de tenir clar que existeixen límits en aquesta llibertat d’opinió que no s’haurien de passar, ja que quan llegeixo els comentaris d’alguns articles m’esgarrifo de la violència verbal que alguns utilitzen per donar la seva opinió o simplement rebatre la dels altres, sigui la de l’autor o d’altres lectors. I no són comentaris aïllats i poc freqüents, només cal fer una lectura exhaustiva d’un article força comentat per adonar-se’n. Persones que es posen amb la manera d’escriure o d’expressar-se dels altres, amb la llengua utilitzada o que simplement menyspreen greument les idees aportades. No hem de permetre aquestes intervencions, encara que hi hagi llibertat d’expressió, ja que tot es pot dir evidentment però sempre amb respecte i educació, sense menysprear els altres.

tracking