Foc i lloc
Andorra existeix
Escriure cada quinze dies, des de fa anys, el Foc i lloc dels dimecres és una contribució a escriure fora del temps i de la urgència. Per això demano disculpes a la comunitat portuguesa. L’altre dia, en parlar de la mobilitat entre Andorra i Espanya, vaig citar andorrans, espanyols, francesos i filipins, oblidant-me dels portuguesos, que també van tenir dificultats per viatjar a la seva terra. De la mateixa manera tenen el conveni entre Andorra i Portugal relatiu a l’entrada, la circulació, el sojorn i l’establiment dels seus nacionals, signat a Lisboa el 23 de juliol de 2007 i en vigor des de l’1 de setembre de 2008. Ja teníem acords signats amb anterioritat sobre seguretat social, transports, educació... però el Principat no podia oblidar la seva segona comunitat acollida més important. Ho va facilitar que, en aquells anys, Portugal tingués una ambaixada oberta a Andorra amb ambaixador resident al país i també, òbviament, que ja existís el trilateral de circulació d’Andorra amb Espanya i França de l’any 2000.
Portugal és el tercer veí. Tant és així que el dia de Sant Jordi el cap de Govern, Xavier Espot, ens va anunciar que estaven treballant en un conveni amb Portugal per fer arribar vacunes al Principat, després que el primer ministre lusità, António Costa, n’oferís la possibilitat en el marc establert per la UE per a països tercers, tal com fan Espanya i França. Un bon resultat més de la 27a Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de Govern de fa uns dies. La Cimera i la Trobada empresarial foren un èxit per a Andorra. Eren un gran repte diplomàtic, polític, tècnic i d’organització. Se’n va sortir bé, oferint una bona imatge, de Soldeu a Hornos, tot i la pandèmia. Andorra ja formava part de l’Organisation Internacionale de la Francophonie i, seguint aquella atàvica via genètica d’equilibri amb els estats veïns, es va adherir després a la Cimera Iberoamericana. Contrabalanç i repetició d’aquells mots i sentiments d’Antoni Fiter i Rossell quan a la màxima 36 escriu: “Portar-se les Valls amb igualtat, tant respecte a França com a Espanya...”
La Cimera, “un punt d’inflexió”, deia l’editorial de La Vanguardia. “Andorra existeix”, la tesi del cap de Govern en dues paraules.