Papers

Ara fa un any que, entre tots plegats i per culpa de la remaleïda por i de la rebeneïda estupidesa humana, vam reescriure l’Oda al paper de vàter que La Trinca va dedicar al bé més preuat d’un món instal·lat en la cagarrina perpètua. I aquest any ens ha dut un panorama de crisi no solament sanitària i econòmica, sinó també social i moral. I és que tots plegats hem perdut els papers, raó per la qual, potser, cada dia els donem més importància. Fem-nos-ho mirar.

Fins fa quatre dies podia anar a la Seu amb un paperet, però ara ja no em cal tot i que el continuo necessitant per sortir de l’Alt Urgell, situació per a la qual no el necessita algú que visqui a la Seu i vulgui venir a Andorra, però que sí que, si viatja acompanyat per les catalanes terres, necessita un altre paperet que, si no ho he entès malament, demostri que aquells amb qui va amunt i avall comparteixen les bombolles del seu sabó o del seu xampú. A sobre, els d’altres terres catalanes amb un idèntic sabó també poden anar a la Seu, però, tot i anar ben rentats i polits i fer la mateixa olor, tampoc no poden venir a Andorra. Diuen que és perquè els gestors de la Comunitat Autònoma de Catalunya i els qui manen a Madrid no es posen d’acord sobre qui ha d’obrir o tancar la frontera. I és que (no ho digueu en veu alta, que no es pot dir) es veu que Andorra es pot rentar les mans respecte a la situació política de Catalunya perquè s’ha de mantenir neutral, però Catalunya sempre ha de mirar pels interessos d’Andorra perquè, si no, és una mala veïna que ens deixa en la misèria.

Hi he estat rumiant i em sembla que, igual com la majoria d’andorrans tenen la doble nacionalitat, tots els residents a Andorra i tots els turistes potencials al nostre país hauríem de tenir dos cotxes, un amb matrícula espanyola per poder jugar a allò dels paperets i de les bombolles i un altre amb matrícula andorrana per poder creuar la frontera. Ara que, parlant de nacionalitats i de papers, jo tinc un paper que diu que soc espanyola i no me’n sento i, en canvi, després de tants anys de viure aquí, em sento andorrana i no tinc cap paper que ho digui. Deu ser perquè soc catalana i que, per ser-ho i sentir-me’n, no necessito cap paper. Només faltaria.