Creat:

Actualitzat:

En aquest quart diumenge de quaresma celebrem el que s’anomena diumenge Laetare, és a dir, Alegreu-vos, per la proximitat de la Pasqua. És com un memorial d’allò que Déu va fer per la humanitat. En alguns haurà perdut vigència aquesta oportunitat per les vacances i ja no saben ni per què se celebra. En altres adquireix profunditat aquesta escenografia de religiositat popular.

Posseïm raons per a l’alegria? Mirant al nostre voltant podem somriure? Podem aixecar-nos o fer una ullada amb optimisme al futur post-Covid?

La quaresma, un diumenge més, ens convida a ser conscients de l’amor que Déu ens té. Va arribar a Betlem per alegrar-nos la vida i pujarà al calvari per donar-nos-en una altra, sense data de caducitat. Es pot esperar més de l’amor de Déu?

“La caritat, l’amor i la fraternitat són el camí a seguir.” Ho va dir el Papa Francesc aquesta setmana conversant amb els periodistes en el vol que des de Bagdad el portava de retorn a Roma, després de l’històric viatge de quatre dies a l’Iraq.

En les nostres comunitats (parròquies incloses) hauria de sorgir un crit espontani que sacsegés les consciències adormides dels que són cristians però viuen al marge de la seva fe i també les d’aquells altres que, poc o res, han sentit parlar d’un tal Jesús de Natzaret: això ho va fer Déu per tu i per mi!

Jesús de Natzaret no és algú que es va enfilar a una creu de fusta romanent definitivament penjat. No és una relíquia que molts porten suspesa en el pit, en forma de creu, o en qualsevol altra part del seu cos. Jesús de Natzaret és el senyal visible, l’amor de Déu en forma de carn. És l’amor de Déu perquè la humanitat trobi un horitzó d’alegria, de pau i esperança en la seva vida.

És una història que es repeteix i, per tant, Déu, en la pròxima Pasqua, pretén salvar-nos a tots. I ho fa en la direcció contrària a les solucions falsejades o maquillades que ens ofereixen els il·lusoris salvadors. L’amor és la font de la felicitat autèntica i no es tracta de buscar camins curts que, entre altres coses, provoquin ansietat i no serenitat.

Aquesta és la matemàtica de Déu per la humanitat, fins i tot a costa de restar amor del seu propi amor clavat a la creu. Al cap i a la fi, aquesta resta és suma de redempció i de salvació.

Diuen que per saber el que val l’amor d’una persona cal saber quant ha sofert per mantenir-lo viu.

Contemplem l’ànima de Déu i, coneixent el sofriment de Crist, ens adonarem que l’amor a la humanitat és –entre altres coses– com una bogeria, una passió i una obcecació per l’ésser humà.

Quaresma és l’amor de Déu que es multiplica. És la preparació per a la reconciliació, personal i comunitària amb Déu, que ens ofereix el seu amor.

Si volem... podem.

tracking