La tribuna
El mars del sud
El consum d’alcohol a la regió d’Occitània i la relació amb Andorra em deixa estupefacte
La notícia publicada fa un parell de dies al Diari d’Andorra en la qual se’ns explica que la regió d’Occitània i els seus corresponents departaments –l’Arieja, el Alts Pirineus i el Pirineus Orientals– és la primera de França amb un percentatge més alt de consum d’alcohol i la tercera en el consum de tabac, i vincula d’alguna manera aquesta realitat amb la proximitat amb Andorra; em deixa estupefacte.
La raó esgrimida per posar el Principat d’Andorra en l’embolic és la seva proximitat geogràfica, i òbviament els preus de l’alcohol i el tabac.
He estat buscant l’informe i si bé no he trobat l’oficial, sí una pàgina en un diari espanyol on informen que la Nova Aquitània i els Alts de França són les altres dues al capdavant, amb un percentatge semblant al d’Occitània.
Això vol dir que, aplicant la mateixa regla de tres, Bèlgica i Espanya també són responsables de l’alt consum en aquestes dues regions.
També el consum de marihuana d’Occitània està per sobre de la mitjana francesa. Sembla clar que els camps de cultiu de cànnabis a Andorra deuen proporcionar als nostres veïns una bona part del que consumeixen. No té sentit.
Itàlia, França i Espanya són els principals productors mundials de vi i sembla lògic que el consum sigui elevat, amb això no descobrim la sopa d’all.
També és veritat que el consum d’alcohol i sobretot el consum de tabac han disminuït de manera dràstica en els darrers anys.
Curiosament, Occitània és la regió francesa en la qual més s’ha reduït el consum d’alcohol… ara resultarà que la disminució té a veure amb la proximitat del Principat i les restriccions per la pandèmia. Tothom tranquil, no hi tenim res a veure, ja que les dades són anteriors al maleït Covid.
Les limitacions que sempre han existit a la frontera respecte al tabac i l’alcohol són un altre filtre a una interpretació tan nociva de la influència d’Andorra en el consum al sud de l’estat veí.
A una persona acostumada a consumir alcohol, un parell d’ampolles de qualsevol beguda espirituosa o unes quantes de vi li duren un parell de parenostres. I no es té evidència de veure massa nassos vermells al Pas de la Casa.
Per acabar, una dada per l’esperança. Encara rai que l’augment del consum d’alcohol que s’ha produït a nivell mundial en temps de pandèmia no podrà ser atribuït a Andorra. Les restriccions que hi havia a la frontera descarten aquesta possibilitat.
En fi, no cal dir gaires més coses. Entre els comentaris a l’edició digital, n’hi ha un que m’ha fet molta gràcia: “Avui és Sants Innocents?”