De nou avui, dia 8 de març. De nou, les dones treballadores de tot el món recordarem, dignificarem i ens reunirem per agrair el treball, l’esforç i el sacrifici d’aquelles que ens van precedir. També reivindicarem el llarg camí que ens queda per recórrer, especialment a Andorra, lluny de les regulacions en igualtat dels països europeus.
Algunes persones donaran suport als actes de les entitats feministes, d’altres s’ho miraran amb certa distància i d’altres exclamaran: ja hi tornen a ser! Podrem respondre amb el leitmotiv tirat per AFdA per aquest any: Seguim aquí! Ni la pandèmia ni la lentitud dels canvis que des de fa anys reivindiquem ens aturen.
No seguim per plaer, tot i que no negarem que treballar per la lluita feminista solidàriament amb dones tan extraordinàries resulta emocionant. Ens agradaria no haver de sortir any rere any als carrers i als mitjans de comunicació amb antigues reivindicacions.
Com per exemple, per recordar que Andorra és l’únic país del continent europeu que penalitza l’avortament, fins i tot en els tres supòsits bàsics, vulnerant així un dret humà i imprescindible, i en contra de totes les recomanacions europees i internacionals. Si volem un país just, cal modificar del codi penal per despenalitzar l’avortament a Andorra i que la interrupció, tant farmacològica com quirúrgica de l’embaràs, formi part de la cartera de serveis de la sanitat pública andorrana. És bàsic poder decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
Aquest any pel 8 de març, l’ONU llança el tema “Dones líders: Per un futur igualitari en el món de la Covid-19”. A Andorra estem lluny d’aconseguir aquest lideratge, tenint en compte que després d’un any de pandèmia, encara hem estat més castigades per l’atur i la precarització. De moment el que liderem són les llistes de l’atur i dels salaris més baixos i la bretxa salarial, lluny de minvar, creix.
Esperàvem que la Llei d’Igualtat efectiva entre homes i dones millorés la situació i ens permetés avançar en la igualtat en el món laboral però pel moment, són moltes les intencions però poques les obligacions. Els permisos de paternitat estan lluny de ser els mateixos que els de les dones i no hi ha mesures reals per a la conciliació de la vida laboral i familiar. Tampoc es fan els passos necessaris per impulsar el canvi en el sector privat. Sense aquestes mesures, el canvi serà molt difícil ja que l’experiència diu que de forma natural la igualtat entre gèneres en l’àmbit laboral no es produeix.
Una altra de les conseqüències d’aquesta precarització en l’àmbit laboral es materialitza en les pensions. Des d’AFdA seguim insistint que no es desaprofiti l’oportunitat per garantir les pensions mínimes per a les dones grans que han dedicat tota o bona part de la seva vida a la cura de la família. És una feina titànica que sosté altres vides i mereix ser reconeguda.
El 8 de març també esdevé el dia per recordar les dones que són o han estat víctimes de la violència de gènere, és a dir, que són maltractades pel fet de ser dones. La pandèmia de la Covid-19 i el confinament al qual hem hagut de fer front han posat de manifest les desigualtats estructurals que patim. Els casos de violència contra la dona han incrementat en nombre i també han estat més intensos. La pandèmia ha tret a la superfície una desigualtat que ja era latent. La pressió de la situació simplement ha actuat com a detonant. Aquesta violència ni és nova ni és conjuntural. És la violència de sempre exercida específicament contra les dones.
Per combatre-la, entre altres, cal la tipificació en el codi penal del delicte de violència contra la dona, com ja han alertat diverses vegades organismes internacionals. Si no apareix identificada com a tal, s’invisibilitza i es nega l’existència d’aquest tipus de violència, i això esdevé un acte irresponsable que posa encara més en perill les dones.
De nou passarà el Dia Internacional de la Dona, el dia de les bones intencions i les boniques paraules, i cadascú tornarà al seu lloc. Sospitem que nosaltres seguirem aquí per molt de temps.
*Laia Farré Marot i Aurora Baena Garròs, Membres d'Acció Feminista d'Andorra