Que la Covid ens condiciona i ho seguirà fent és un tema que qui més qui menys veu. Negar la seva existència, sobre la base de teories negacionistes que tenen, només faltaria, cabuda dins el lliure pensament, no fa més, però, que confondre la població sobre la necessitat o no de vacunar-se. La llibertat de cadascú està per sobre de tot, però aquesta decisió no s’ha de prendre només des de l’egoisme personalista. Quan es va anunciar que diverses empreses treballaven en la preuada vacuna del virus que ens ha esborrat el somriure, tots pensaven que quan es comercialitzés tot tornaria a ser com abans de forma imminent. Després de comprovar que funcionaven per immunitzar-nos de la pandèmia, almenys per uns mesos, començaven a sortir dubtes sobre els seus possibles efectes i que es podien suposar.
Ara quan molts ambicionen la dosi de Pfizer o Moderna, per citar-ne algunes, el problema està amb la ruptura d’estocs i la irrupció en el joc del mercat negre, que no pot deixar passar aquest negoci per immoral que sigui. Tot i els esforços ingents per tenir-les que fan tots els governs i els diners invertits en investigació de fons públics i privats, les dosis arriben en un degoteig i la campanya, que havia de ser ràpida, és en aquests moments imprevisible. No és d’estranyar que enmig aquesta desil·lusió col·lectiva i en una societat en què s’imposa la distància i l’aïllament els casos de depressió augmentin i la tristesa s’apoderi de molts.