Nivell B

Xavier va dir..En primer lloc, a qualsevol persona que pretengui treballar al sector públic de qualsevol país, se li exigirà que es pugui comunicar en la llengua del mateix. No veig perquè Andorra ha de ser diferent. En segon lloc, pretendre que canviem de llengua pressuposa que hi ha una llengua de primera categoria i una altra de segona. Al marge de que hi ha gent al país que no parlen castellà, què passa si es tracta d'un metge, per exemple, turc? També trobarà normal canviar d'idioma? I, finalment, tinc curiositat per saber quins son els requisits que demanaria vostè a un metge abans de l'idioma.
El que Andorra pugui o no fer les coses diferents a altres països és el nucli del tema.
El considerar a una llengua de primera o de segona, és un debat que em sembla estèril.
I lis requisits que li demano a un metge són els mateixos que a un violinista. Si els dos parlen català, millor.

Cultura va dir..Tot és cert.
Però paguem a la CASS mensualment.
No paguem mensualment un institut de la llengua catalana.
Seria desitjable que tots parléssim català, però si em pregunten els requisits que li demano a un metge, el de l'idioma en què ens entenem sortirà a partir del sisè lloc.
I dic l'idioma en què ens entenem, perquè aquesta és la primera necessitat del llenguatge, abans de ser cultura.
Un metge que parli tagal tindrà poques possibilitats de comunicar-se. Però no he conegut a ningú a Andorra que parlant català no parli castellà. I molts que parlant anglès, francès, o portuguès parlen el castellà però no el català. 

No li demanaré al metge que sigui elegant, però si percep que viu en una societat exquisida l'ambient li conduirà a això.
El mateix amb el català.

En primer lloc, a qualsevol persona que pretengui treballar al sector públic de qualsevol país, se li exigirà que es pugui comunicar en la llengua del mateix. No veig perquè Andorra ha de ser diferent. En segon lloc, pretendre que canviem de llengua pressuposa que hi ha una llengua de primera categoria i una altra de segona. Al marge de que hi ha gent al país que no parlen castellà, què passa si es tracta d'un metge, per exemple, turc? També trobarà normal canviar d'idioma? I, finalment, tinc curiositat per saber quins son els requisits que demanaria vostè a un metge abans de l'idioma.

Tot és cert.
Però paguem a la CASS mensualment.
No paguem mensualment un institut de la llengua catalana.
Seria desitjable que tots parléssim català, però si em pregunten els requisits que li demano a un metge, el de l'idioma en què ens entenem sortirà a partir del sisè lloc.
I dic l'idioma en què ens entenem, perquè aquesta és la primera necessitat del llenguatge, abans de ser cultura.
Un metge que parli tagal tindrà poques possibilitats de comunicar-se. Però no he conegut a ningú a Andorra que parlant català no parli castellà. I molts que parlant anglès, francès, o portuguès parlen el castellà però no el català. 

No li demanaré al metge que sigui elegant, però si percep que viu en una societat exquisida l'ambient li conduirà a això.
El mateix amb el català.