La tribuna

Adaptar-se o morir

La pregunta més important que s’han de fer les empreses: quin és el meu propòsit?

Creat:

Actualitzat:

“Si no tens un avantatge competitiu, no competeixis”, va dir Jach Welck, ex-director general de General Electric. I per tenir un avantatge competitiu abans has de tenir un propòsit. Una raó de ser. I aquesta és la pregunta més important que haurien de fer-se totes les empreses: quin és el meu propòsit? Quin és el meu valor afegit que farà que els clients m’escullin abans que a la resta?

El nostre entorn està canviant i la transformació digital sembla la protagonista. Encara que no crec que sigui així. No és la tecnologia la que canvia, sinó la nostra societat que avança a passos de gegant i ens genera contínuament una necessitat urgent de canvi. La tecnologia és el mitjà pel qual els nostres canvis es materialitzen. Però el veritable canvi és individual. I encara que moltes vegades el repte sigui organitzacional, on realment es produeix aquest canvi és en cadascun de nosaltres.

Tot i així, qui voldria canviar alguna cosa que aparentment ja funciona? El canvi provoca resistències, incertesa i por a la pèrdua. I és normal. La pèrdua i el desinterès formen part del procés. Perquè com a animals que som, estem dissenyats per sobreviure i no per aventurar-nos als canvis. Imagineu-vos un caçador en plena sabana que decideix llançar-se als lleons amb un nou prototip de llança. Sense cap propòsit ni direcció. Només per veure què passa... És clar que aquest pobre senyor no viurà per explicar-ho. Així que ni els lleons ni les empreses es quedaran quiets esperant que decidim quina és la nostra estratègia, el nostre valor afegit, en definitiva, el nostre avantatge competitiu.

Per comunicar la nostra raó de ser és essencial ser honestos i transparents amb aquells que col·laboren, d’una manera o una altra, amb la nostra missió. Hem de deixar clar que no es tracta de canviar per canviar, sinó de canviar perquè realment hi ha un fi. I si aconseguim provocar en els altres una necessitat urgent de canvi els donarem una motivació per acompanyar-nos en el viatge i una raó per passar a l’acció. A més, els beneficis d’una nova etapa sempre seran més grans que el que haguem deixat enrere. I com a beneficis principals em refereixo a tots els aprenentatges que apareixen pel camí. Però per recollir-los és essencial estar atent i obrir bé els ulls.

I, com pots anticipar-te a l’entorn i aconseguir un avantatge competitiu?

Transmet el teu valor afegit a la satisfacció del client i ofereix-li allò que encara no sap que necessita. Encara que per arribar-hi, només podràs fer-ho d’una manera: amb humilitat. Perquè per acceptar que no saps el que no saps es necessita molta humilitat i poc temor a mostrar-se vulnerable. Així que el canvi requereix visió, valentia, agilitat i direcció. El canvi requereix passió, optimisme i força i, sobretot, requereix líders capaços de crear nous propòsits i creure en ells.

Posar focus i direcció és el que ens fa transformar: no saber que no sé, per: saber que no sé. Perquè com va dir Albert Einstein: “Si tingués una hora per resoldre un problema i la meva vida depengués de la solució gastaria els primers 55 minuts a determinar la pregunta apropiada, perquè un cop conegués la pregunta correcta podria resoldre el problema en menys de cinc minuts.”

Estem acostumats a creure que la clau està en les respostes. Tot i que la realitat és totalment oposada: necessitem invertir la nostra energia a fer-nos les preguntes apropiades. Fer-nos més preguntes que comencin per: “què”, “com” i, sobretot, “per a què”. Quan ens preguntem “per a què” ens connectem directament amb les possibilitats, amb les oportunitats i amb els propòsits.

Diuen que ja està tot inventat però, realment és així? Les nostres necessitats canvien constantment. Qui sap quin serà el nostre valor afegit d’aquí a cinquanta anys? Jo, almenys, no ho sé. En definitiva, no crec que sigui el món el que està canviant, sinó que el canvi forma part del món. El canvi és l’única cosa que perdura. Si no t’adaptes, altres ho faran per tu. I tu... Acabaràs adaptant-te a ells. Així que només tu pots decidir si adaptar-te o morir.

*Jennifer Areny, gestió de persones de Vall Banc

tracking