Reunió de poble

Dilluns de la setmana passada, mentre feia un cafè en un concorregut bar de Sant Julià, un dels clients habituals d’aquell establiment explicava al seu company de taula que el comú havia convocat una reunió de poble. Aquell home recordava en un to com qui renega del present o com si aquest temps no anés amb ell, que anys enrere les reunions de poble eren un fet d’importància cabdal; uns actes en què el poble debatia i prenia decisions transcendentals per a la parròquia.

Anècdotes a banda, la reunió de dimarts a l’auditori Claror, en què també vam prendre part les meves companyes conselleres i jo, fou més pròpia d’un acte informatiu que no pas d’una reunió de poble de què parlava aquell senyor.

En aquest acte vam aprofitar el nostre torn de paraula per fer un repàs dels punts que, com a minoria, vam treballar durant l’any passat perquè siguin una realitat, com també d’aquelles decisions més discutibles de la majoria.

Fent retrospectiva, l’any 2020 començava amb la necessitat de donar un cop de porta als projectes heretats de l’antiga corporació que eren a les antípodes del nostre ideari de parròquia. És per això que d’entrada vam insistir i, finalment aplaudir, que el comú acabés descartant els projectes del ràfting i de la tirolina a la Rabassa.

Destaca, i també cal dir-ho, el canvi de la institució cap a un tarannà més obert i dialogant de cara al poble, així com la millora del manteniment i neteja dels espais públics que patien una notable degradació. Que Sant Julià treballi per avançar cap a l’eficiència energètica i la reducció de la seva petjada de carboni és un aspecte indubtablement positiu. Hem aportat, sempre que se’ns ha volgut escoltar, idees basades en models d’èxit preexistents en projectes com el Centre Major i d’altres, i seguim insistint perquè Sant Julià sigui seu dels centres de recerca i de desenvolupament del país, espais que permetin generar alhora un nou ecosistema empresarial. Ens donarem per satisfets, en certa manera, si les propostes recollides al programa electoral de Desperta Laurèdia poden contribuir a fer avançar la parròquia.

Però pel que fa a la pròpia gestió dels comptes públics de l’any 2020, vam partir d’entrada d’un pressupost que creiem que s’hauria d’haver replantejat de mutu acord entre tots els membres del consell de comú, tenint en compte que a principi d’any va arribar la maleïda Covid. Lluny d’aquí, la majoria va decidir aprovar a final d’abril un pressupost que no preveia l’impacte de la pandèmia ni en el teixit econòmic ni en el social, per tant, desajustat de la realitat en si mateixa. Arribats a aquest punt, vam demanar la revisió dels comptes públics per prioritzar les inversions més necessàries i aplicar mesures de racionalització de despesa per tal de poder, a més, renunciar a una part dels ingressos comunals per taxes i tributs amb la voluntat d’ajudar els conciutadans, cosa que també es va dur a terme.

Al mateix temps vam sol·licitar que s’apliqués una rebaixa salarial dels càrrecs electes per destinar aquest estalvi a finalitats socials per a la parròquia. Lamentablement, els cònsols van decidir unilateralment rebaixar-nos el sou un 20% mentre que ells se’l van reduir un 5%, en una mena d’invent d’equitat incomprensible, que tampoc va acabar revertint allà on vam proposar.

El punt de més discordança és, evidentment, Naturlandia. D’entrada, per l’aportació d’un milió d’euros pressupostada per al 2020, que vam demanar de reduir, i d’altra banda perquè la direcció va estimar necessari obrir en condicions normals durant l’estiu en lloc d’aplicar més mesures per racionalitzar la despesa. Resultat: més endeutament.

El fet que en la revisió del pressupost no tan sols es rebutgés la nostra proposta de racionalització de les aportacions a Camprabassa, sinó que fins i tot es proposés d’augmentar-les, ha posat de manifest, de nou, el greuge comparatiu que existeix entre el parc d’atraccions i la parròquia. Encara s’evidencia més en aquest moment, en què una part significativa del teixit comercial de Sant Julià travessa severes dificultats per mantenir oberta la seva activitat. A més de la qüestió econòmica, vam fer oposició a la implementació del forfet Natura a la Rabassa tal com pretenia la direcció del parc. La simple insinuació de cobrar un tiquet per fer ús dels camins comunals no té justificació.

En la reunió de poble de dimarts passat hauríem agraït un acte de sinceritat i transparència per part del senyor Majoral, exposant públicament i de manera objectiva, a més dels múltiples plantejaments comercials, els comptes de Camprabassa. Tenint en compte tot el que els lauredians hi han aportat, potser seria el moment de fer reviure l’esperit de les reunions de poble de què parlava aquell senyor que citava a l’inici i, per fi, inter­pel·lar-los directament sobre aquesta qüestió.