x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Alternatives al turisme. La universitat

La interacció entre fiscalitat, escassa regulació i universitat
Actualitzada 23/01/2021 a les 06:26
Fa uns dies vaig escriure un article titulat Andorra. No som res, però ho podem ser, en què compartia la reflexió sobre possibles canvis en el model econòmic i empresarial del país, per no dependre tant del turisme, potenciant altres sectors que, de retruc, comportin un major pes d’Andorra al món, i fer-ho observant debilitats i fortaleses, per construir una estratègia sòlida i guanyadora a llarg termini entre tots els actors, on hi sortim guanyant tots.
Vaig constatar que tothom que m’ha felicitat per aquell article és de fora. Tothom, i els únics. Això m’ha cridat l’atenció i ens pot convidar a la reflexió. Aquí ho deixaré, que ja he cultivat prou enemics últimament.


Un servidor no en té ni idea de turisme, ni tinc coneixements ni experiència, soc un ignorant del sector turístic. El mencionat article no parlava de turisme, ni de com havia de ser, ni de quines eren les millors accions a fer en aquell sector. No hi vaig entrar. Tan sols soc observador i penso, entenc d’oportunitats i entrebancs, i he comès els suficients errors a la vida per creure saber detectar rumbs que a mitjà/llarg termini no aporten valor. I em refermo, continuar insistint en el turisme com a principal i únic motor econòmic potser és un tret al peu que ens estem fent. Si algú em pot debatre aquesta idea el convido a seure i a exposar-me els seus arguments, com a mínim ens enriquirem els dos.


L’excap de Govern Òscar Ribas Reig de ben segur comptava amb més formació i informació, i llegint les seves memòries he trobat en un escrit corresponent a l’any 1983 el mateix que vaig exposar a l’article anterior: “[...] a mitjà termini sembla totalment imprescindible incrementar el grau de diversificació de les activitats econòmiques a Andorra, si es vol augmentar el grau d’independència de la seva economia.” I també he trobat el següent: “[...] no interessen tot tipus d’inversions, sinó les de qualitat, de petita dimensió però que aportin molt valor afegit, i que ens facilitin i proporcionin a la joventut llocs de treball d’alta qualitat.”


Soc conscient que l’economia andorrana està molt malmesa. Quan els sous dels funcionaris, que comporten costos electorals, estan en el punt de mira, pot ser indicador d’una situació crítica. El turisme, mentre no hi hagi una alternativa que el contrapesi, forçosament ha de continuar essent el motor, i qualsevol iniciativa turística que tingui èxit ha de ser benvinguda. Tenim turisme per a anys i, en conseqüència, potenciem-lo i fem-ho el millor possible en aquest sector.


Ara bé, soc un empresari d’un petit negoci del sector tecnològic, i he experimentat bons moments i d’altres de molt complicats, en què a vegades no tenia diners ni per menjar. En aquells moments les decisions que has de prendre van encaminades únicament a salvar el cul, a facturar, a ingressar per poder pagar, i aquestes decisions molt sovint són contràries a altres decisions estratègiques i de futur. Les veus, saps que el camí per créixer, per progressar, és un altre, però no tens més remei que triar el contrari.


Però també l’experiència em diu que és precisament en aquests moments difícils que s’ha de defugir de l’autoengany, ser crític amb un mateix i iniciar els canvis per tal de no tornar a trobar-te en la mateixa situació. Perquè quan tot s’arregli, quan omplim hotels i restaurants, que ho tornarem a fer, quan tornin a córrer els euros, tornarem a acomodar-nos, i quan tot va bé és més feixuc fer canvis.


A l’article en qüestió parlava de dos actius que té Andorra (la fiscalitat i l’escassa regulació normativa), i d’un punt de partida d’exemple (la universitat). Permeteu-me que us els desenvolupi breument i interrelacioni a continuació.


Una universitat té en primer lloc alumnes. Veiem com els nostres universitaris marxen a formar-se a Espanya i França principalment, originant-se sobre costos familiars. És més, se’ls ha subvencionat perquè marxin, i molts d’ells ja no tornen. És possible fer-ho al revés? Pagar perquè vinguin espanyols i francesos a estudiar? Crec que és possible.


Hi ha estudis que tant a França com a Espanya tenen notes d’accés molt altes, com poden ser Medicina i Biotecnologia, molts estudiants es queden sense poder-hi entrar o s’han de desplaçar a altres facultats. Pagarien per venir. D’acord, una facultat necessita professors. Anem-los a buscar, però no ens equivoquem sempre en el mateix, no donem places de professors als nostres amics, portem els millors professors del món i oferim-los allò que Andorra ja té a dia d’avui i els seus països i universitats no els poden oferir, aprofitem amb intel·ligència els actius d’Andorra.

Els millors catedràtics i professors del món fan recerca. De fet, les classes són accessòries, estan àvids de generar coneixement i competeixen i col·laboren entre ells per ser els millors. Van bojos per crear bons equips d’investigació amb recursos i en la majoria de països del nostre entorn cada vegada troben menys recursos i menys places, i han de marxar ells directament o col·locar per tot el món algun investigador del seu equip amb beques doctorals per poder obrir noves línies d’investigació.
Acollim-los amb els braços oberts, financem-los, ja tenim costos laborals i fiscals baixos, fet que els permetrà formar equips més potents que en altres països. Al mateix temps la normativa reguladora aquí és molt menor que als seus països, podran portar més lluny els seus treballs del que ho poden fer a les seves universitats actuals. Cada universitat té algun professor de prestigi en alguna matèria, i sota d’ell, molts investigadors joves ja doctorats i molt capaços que no tenen opció de progressar, portem-los, equipem-los! Negociem per tal que els fons europeus d’investigació estiguin disponibles també a Andorra, serà la porta d’entrada de talent, i el talent acostuma a portar riquesa.

Els alumnes necessitaran habitatges, però els necessitaran per un mínim de quatre anys, això pot ajudar a estabilitzar-ne el preu, una menor rotació equival a un ritme menor d’increment de preus, i actualment els lloguers a temporers cada pocs mesos, juntament amb altres factors, han portat a preus inaccessibles. Els alumnes hauran de menjar, millor que gastin aquí que no pas a Barcelona o Tolosa, oi? També s’hi quedaran tota la setmana, no vindran només el cap de setmana com ho fan els turistes, però rebran visites de familiars i amics de tant en tant, que demandaran hotels i restaurants. I fins i tot, probablement no tindran cotxe, reduint així contaminació i trànsit.

La recerca portarà el nom d’Andorra pel món, viatjant per congressos i universitats, i les patents obriran opcions de transferència de coneixement al sector privat. Sí, a l’andorrà. Algú li troba algun inconvenient a aquest model?

Aquí no hi sobra ningú, tothom que vingui és benvingut. Tanmateix, no sé com ho veieu vosaltres, però jo prefereixo tenir més patents i menys youtubers. Moltes patents et donen poder geopolític per reduir la dependència d’altres països, els youtubers o els residents passius et porten problemes fiscals diplomàtics amb els països veïns, i a l’hora de negociar vacunes o acords amb Europa preferiria fer-ho des d’una posició de força i no de necessitat per omplir hotels o pistes. Perquè Europa coneix les nostres debilitats, però també els nostres actius, i com és lògic i normal, intentarà minvar-nos actius a canvi de satisfer les nostres necessitats.

Per cert, amb l’esclat inicial de la pandèmia, professores de la Universitat d’Andorra d’infermeria van estar des de el minut zero col·laborant desinteressadament amb el ministeri de Salut en tasques de seguiment i contenció epidemiològica, i alumnes també d’infermeria van estar cuidant els nostres padrins als hotels Fènix i Cèntric. Els youtubers... van fer molts vídeos.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts