Hores decisives

Ens trobem a l’epicentre d’una pandèmia mundial i, doncs, immersos en una perillosa intensificació de la taxa de contagis. Les darreres xifres arreu així ho certifiquen: un malson que amenaça i destrueix no només la nostra vida d’interacció social, sinó allò que possibilita tot el que fem, tot el que som, tot el que hem creat i generat: l’economia.

La situació està al límit i cal reaccionar amb fermesa i determinació, defensant una percepció ètica i científica en la manera d’acceptar la solució sanitària més eficient: la vacunació massiva de la població, estratègia vital per tal d’aconseguir la immunitat de grup tant anhelada i arribar, juntament amb altres estats, a ésser un país que, realment, sigui Covid free. És a dir, només demostrant un capteniment poblacional solidari i responsable, el Principat d’Andorra tornarà a ésser un sòlid actor socioeconòmic no només entre els dos grans estats que el circumden, sinó també dins del gran escenari de la globalització. Ens ho devem i ho devem a tots aquells que estan als hospitals pugnant per la seva vida i a aquells que, malauradament, ens han deixat lluitant fins el seu darrer alè.

En aquesta tessitura, també cal apel·lar a la memòria col·lectiva i si bé alguns contemplen la pandèmia de l’any 1918 com un fet obscur i massa llunyà, també els caldria recordar la gran mortaldat provocada per la tuberculosi en l’endemig del segle XX.

I és que gràcies a la generalització de les mesures profilàctiques i al considerable avenç en la investigació virològica, s’ha aconseguit la quasi erradicació de moltes de les malalties, com el tifus, símptoma de societats subdesenvolupades i paorós residu sec d’una certa concepció medieval en la gestió de les malalties infeccioses.

En efecte, obrim finestres i ventilem, però també certifiquem la voluntat de viure i avançar amb un acte de generositat i empatia, de simpatia altruista en el pla col·lectiu, com ho és l’acció d’ésser vacunat. Només amb el foment d’una ferma política pública sanitària aconseguirem trencar la perillosa dinàmica que va de la tímida defensa del lliure albir a vacunar-nos o no, del negacionisme més extrem i, doncs, d’una actitud caïnita.

Cal escoltar, preferentment, els professionals sanitaris i els especialistes en la infecció. Puc arribar a comprendre algunes veus polítiques o de ciutadans que s’han alçat qüestionant la vacunació massiva que comprendrà tota la població. Tenen el seus dubtes, comprenc la seva posició però no la comparteixo; crec sincerament que la vacuna és una eina aplicada en defensa de la nostra salut.

En tot cas, si volem salvaguardar el model de societat que teníem abans de la pandèmia, hem de ser proactius i actuar amb pas ferm. Val la pena tornar a proclamar una màxima platònica: “La salut és el millor per a la condició mortal de l’esser humà”. Arribar a plantejar-nos-la en termes absoluts ens pot suposar readaptar la condició de societat en què volem viure.

Com ha declarat recentment un viròleg català, “a algú reticent a ésser vacunat, li dic que tard o d’hora s’infectarà i li recordo que la Covid-19 és una infecció aguda, però amb seqüeles importants per a una fracció gens menyspreable de persones que la passen de forma moderada o greu. És un argument egoista amb unes conseqüències altruistes. Et protegeixes, però alhora protegeixes la resta de la gent”.

Fer-ho possible depèn de tots i cadascun de nosaltres. Hem d’escollir el model de societat en la qual volem viure els pròxims anys. Com més aviat sigui efectiva la vacunació massiva de la població, més aviat podrem començar a reconstruir el teixit social, econòmic i humà, essent sobretot aquest darrer el més danyat en aquests últims mesos. Aquesta estratègia vital per aconseguir la immunitat de grup ens ha d’enfortir com a societat.

No ens podem quedar enrere, tots tenim necessitat de tornar a abraçar els nostres éssers estimats i fer el dol com correspon, però no podrem aconseguir aquesta tranquil·litat si abans no hi ha hagut una ferma determinació per part nostra en l’acció d’ésser vacunats.

* Josep Pol i Pedrós, President de la Creu Roja Andorrana