2021. Mirem cap endavant

Tanco el llibre 2020. El monitor Lluís dibuixa a la contraportada una florida gavernera. Li demano que m’hi escrigui en lletres daurades la paraula “gràcies”.

Perquè ha estat un any amb molta problemàtica de salut i de caire social, podríem oblidar-nos de donar-ne gàcies. Tots hauríem de poder trobar un seguit de coses, potser molt petites, però que hem viscut, les hem fet i ens hi ha acompanyat l’esperit cristià.

Gràcies per donar un vas d’aigua fresca a l’infant assedegat. Gràcies per una abraçada d’encoratjament a qui encara no ha pogut començar a treballar perquè no han obert les pistes d’esquí. Gràcies per poder acollir durant una setmana unes persones mentre esperen regular la seva situació laboral. Gràcies per l’escolta comprensiva i un cafè a la persona corferida pel trencament familiar, mentre els fills són amb la mare. Gràcies per oferir una beca per al campament CAINA a una noia vulnerable. Gràcies per les respostes dels monitors i monitores al tema de reflexió que els envio puntualment cada mes... Sobretot, gràcies per les confidències de cada vespre abans de tancar la porta del Santuari de Meritxell. Ella em desitja amb un ample somriure: “Faites des beaux rêves.”

La majoria de companys m’han felicitat l’any nou amb un “oblida’t” del ronyós 2020”. Dono gràcies per les crues adversitats que m’han bloquejat l’ascensió al cim que amb els monitors de campaments m’havia compromès guanyar. Gràcies perquè els companys de camí esdevinguts com a adversaris, a més d’enfortir-me per recomençar,m’han fet aprendre unes bones lliçons per caminar pel 2021. He après en la pròpia pell que la felicitat no es troba al cim del Casamanya de la vida, sinó en la seva ascensió. Els ainistes canten: “Cada dia un nou pas.” Els obstacles del camí et fan fort i creatiu. El fet de caminar és ja la felicitat.

És moment de demanar perdó, també, pels errors comesos i d’aprendre dels nostres propis pecats. És hora, doncs, de donar-ne gràcies, que fa que canviem la rutina de la vida per la pau i el goig en què es manifestà Jesús en el Tabor. Simplificar els problemes ens farà viure més àgils. Particularment, m’ha servit moltíssim per gestionar l’AINA confinada.

L’any nou 2021 m’ha regalat un llibre de 365 pàgines en blanc perquè hi escrigui cada dia una pàgina. En lliurar-me’l, em diu: “Si omples una pàgina et faré do del desconfinament interior.” Confio la portada a l’art del Lluís: “El dibuix del campament meritxel·lià amb el rere fons del majestuós Casamanya.” El títol en lletres daurades diu: “2021. Mirem cap endavant.”

Mirar cap endavant implica tenir un projecte fonamentat en la identitat personal, familiar i de país. La vida de la persona no té sentit sense un projecte ben arrelat a la terra que trepitges, sense saber a quin cim vols ascendir. El problema de la buidor dels joves que cauen en la tristesa i s’aixopluguen en diversions tòxiques es deu a no tenir un projecte. L’enemic d’un projecte és l’individualisme exacerbat.

AINA ha confiat a Contraban Productions el treball del DVD L’Andorra romànica, l’Andorra solidària per a la felicitació de l’any 2021. Veig complagut que el David, el Pau i el Jaume m’escriuen: “Li fem aquest obsequi de 100 DVD com a mostra de gratitud per tots els ajuts que ens ha pogut donar, i per creure que si hi ha projecte la resta és secundari.” La Ronda per la infància va concretar el projecte solidari 2020 per la infància amb un donatiu de 8.596,57 € a Toubabs i AINA a parts iguals per als infants de Gambia i d’Andorra. El Joan Vilana en nom de FEDA i de Viladomat ha dit: “Apaguem amb la solidaritat i l’estimació els focs de pobresa vulnerable que encenen els virus de tota mena que ens ataquen. Lluitarem! I el projecte amor traduït en generositat ens farà més forts que mai!” (Aplaudiments).

El papa Francesc convida a tots a tenir un projecte quan diu: “Som una Església en sortida.” Aquest Nadal ha insistit: “No ens quedem engabiats dins les esglésies. Sortim al carrer. Redescobrim el Nadal senzill que ens ha segrestat el consumisme”. No es Nadal, un Nadal sense ànima.

L’arquebisbe Joan Enric ha predicat a les autoritats d’Andorra, en ocasió de la recepció de Nadal: “Demano esforços i sacrificis de solidaritat per sortir de la crisi... per sortir de la crisi més forts i més solidaris amb la millor disposició d’ajudar confiant que aquesta dura prova que avui ens angoixa doni un as a un nou any 2021 de reconstrucció i de noves esperances de major obertura a l’autèntica felicitat.”

Em ve un record de joventut a Bellcaire, quan em deien: “La vida és més que pa i circ.”

Tenim el projecte! Meravellós. Amb quina cullera, forquilla i ganivet es menja. Si tenim el cim i ignorem el camí que hi mena, caurem en la depressió més pregona. L’enyorat Òscar Ribas en les seves memòries parla de “teatralitat” per dir-nos que fem molt bons sermons i discursos però que no es concreten a peu de carrer. No passem de donar forma a un no-res esfereïdor. Les paraules que no van acompanyades dels fets que prediquem són mortes.

Jesús és el més gran dels líders perquè té el gran projecte que li ha confiat el Pare Ensenya, el camí de l’autèntica felicitat. Compta amb l’equip i ensenya que el camí a seguir és “conviure, fer colla, estimar...” Els qui no conviuen, li diuen el fill del fuster, de Natzaret no pot sortir res de bo. Els qui conviuen amb Ell, exclamen: “On anirem? Només Vós teniu paraules de vida eterna!”

El papa Francesc diu en un missatge a Scholas occurrentes: “L’educació escolta, o no educa. Si no escolta, no educa. L’educació crea cultura, o no educa. L’educació ens ensenya a celebrar, o no educa. Alguns em poden dir: “Però com, educar no és saber coses?” No. Això és saber. Però educar, crear cultura, conviure, celebrar.

Trobo a l’avinguda Carlemany amb algú que em demana deu euros. Els els dono sense preguntar què en vol fer. Me’ls tira a la cara dient-me: “El que vull és parlar amb tu.” El vaig convidar tot un cap de setmana a AINA. La seva abraçada fou el millor regal del Nadal 2013.

Prego a la dolça Mare de tots, la meva Confident que presidí el grup de convivència de la Primera Pentecosta que beneeixi Tamarros I CAINA, campament de convivència, pedrera d’educadors en el lleure... perquè l’evangelització és més que bufar i fer ampolles. És cosa de molta empenta, d’atreviment i d’un punt de rauxa espaiós i acollidor.