La bona mort

En casos de malalties irreversibles en què la vida deixa de tenir sentit, tothom hauria de tenir dret a decidir si vol continuar vivint en unes condicions que s’allunyen de qualsevol normalitat mínima. La pel·lícula biogràfica d’Alejandro Amenábar Mar adentro va col·laborar a trencar un tabú i que es reflexionés sobre un tema tan complex com el de l’eutanàsia. Aquesta paraula d’arrels gregues –bona (eu) mort (thanatos)– implica una pràctica, present en les civilitzacions antigues, que no s’ha de confondre amb les cures pal·liatives, la finalitat de les quals és evitar el patiment mentre arriba la defunció.

L’eutanàsia s’acompanya sempre d’un debat entre partidaris i detractors, en el qual l’Església ha jugat un paper inalterable, mantenint una oposició fèrria. Això no obstant, les societats evolucionen i n’és un exemple Espanya, que acaba d’aprovar el dret a l’eutanàsia i al suïcidi assistit. Un total de sis països configuren els territoris en què l’eutanàsia està reconeguda. Holanda va ser el capdavanter a aprovar una llei, l’any 2002, que regula aquest dret; posteriorment ho van fer Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia. Les dades d’Holanda proporcionen un possible escenari de futur: amb una població de 17 milions d’habitants, les defuncions per eutanàsia, la majoria amb càncer i malalties irreversibles, representen el 4% de les totals del país. La llei holandesa fixa uns protocols molt estrictes i en penalitza l’incompliment amb dotze anys de presó.

Espanya s’afegeix a la llista i, passat el tràmit de l’aprovació del Senat al gener, qualsevol ciutadà espanyol que tingui una malaltia incurable i vulgui posar fi a la seva vida ho podrà dur a terme. Han calgut cinc intents per tirar endavant una llei garantista que representa un dret per als malalts irreversibles, que no obliga ningú i exigeix que el pacient ratifiqui en quatre ocasions la voluntat de morir, sota supervisió mèdica, a més de reconèixer l’objecció de consciència dels sanitaris. Aquesta llei que possibilita posar fi a la vida d’una persona per patiment greu o malaltia incurable, a condició que el pacient ho hagi sol·licitat o subscrit en un testament vital, ha aconseguit posar d’acord gairebé tot l’arc parlamentari espanyol, en la consecució d’un nou dret civil.