x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

Al pedrís del pessebre

Per seure-hi i parlar-hi amb estima pels absents, amb amor i esperança
Actualitzada 20/12/2020 a les 06:26
Un branquilló de boix ens pot fer present la més alta arbreda. Passen arrenglerades les pollancres d’Escàs i quan s’han dit bona nit, s’adormen amb els llums encesos donant caliu a la raconada. A Ordino fan mitjanit l’aigua de Segudet i el raig de la font de la plaça. “Aigua de Casamanya” –diu el rabadà Simó Duró. El faria majoral, però així, sent rabadà, pot lliurar-se a l’ensonyament de la migdiada vora la boixera.

A dalt al Maià, a fil més alt de la serra, trobo el Martí Salvans. La neu a genoll i unes polaines llanudes el fan pastor de la muntanya. La mullena viva daura el bastó d’avellaner al bon sol de migdia mentre ens fa arribar la veu del llocs: Portelleta del Grau, Fontanal de Vaca Morta. Palplantat com un cussol senyaler, ens fa l’efecte de la força i les virtuts completes de la muntanya andorrana.

I a Sant Julià la nit de pessebre s’acomoda en les feixes i els camps de conreadís. Ovelles encara i mel del Damià i allà a Nagol, que ens mira sempre, la flonjor del fenàs i el bon cor de la solanella. Agafem branquillons i rabasses i allarem-nos. Pel finestró sortirà la claror de matinada i encara els primers rajos de l’albada a Rocafort els sabran flama i escalfor a casa.

Passarem pel palinqueró en migdia de sol i solitud als cortals d’Encamp. Encara hi és aquell palinqueró poètic de l’Esteve Albert de fa mig segle llarg volant pels cels i arrapant-se als marges com la saó de l’estiu i la neu glaçada de l’hivern. En perpètua harmonia, en conjunció d’astres, en natural i serè enraonar. Van ser els pastors qui van saber enformar les primeres expressions i paraules per casar muntanya i llar, alçades per bellugar-se amb ardidesa i fondos de bon repòs acollidor. Van enformar paraules, aquelles que diem i aquelles que cantem i aquelles que resem també. Els pastors de sol i la lluna i els pastors de les estrelles. Els pastors van enformar també la llet i en va sorgir formatge d’or­ri. D’aquells primerencs ens arriba encara el gust plaent de la resta de formatges del món.

Se sent el flabiol del Joan Lluís a Grau Roig. Llisquen els esquís i llisquen pel pendís els somnis i els amors. Cada hivern des de 1957 la neu ho fa possible. El què? El poder navegar en un mar blanc notant el sol i el vent al clatell. La neu, pel Viladomat no fou domada, ens fou donada, dit així, en rodolí de pessebre i fent joc de paraules com qui anguileja baixant per la pista amb els ànims confortats per tanta bellesa d’indret i d’esperit. Se sent de lluny el sirgar de remuntadors i telecadires i en les gotes dels caramulls s’hi concentra l’ull, la vista s’encén joiosa posada en el degotall. Ei!, com aneu? Bé!, fa bon dia. I “zissss i zasssss”, “zissss i zasss”, ens agombola l’esquiada.

A Meritxell el pessebre agafa el repunt de serenor i el toc d’humanitat. On fa cor i escalf mossèn Ramon a aquesta hora? –preguntem a la seva confident. La resposta dels ulls i aquella mà de marededeu generosa ens fan veure mossèn Ramon i la mainada llaurant la neu amb els esquís i recordar-lo i recordar-los a l’estiu solcant i sembrant ran de ter­ra amb les mans, amb les cames i amb el cor. Aquell brot de gavernera a tocar de l’establia del pessebre, aquell roig encès de flama i cant, aquell silenci viu que brolla a Meritxell en cada pensament i en cada mot d’ofrena.

El pessebre allà al bancal, posat per fer-nos companyia. El pessebre allà al pedrís, per seure-hi i parlar-hi amb estima pels absents, amb amor i amb esperança. El pessebre a tocar, per mirar-nos-el, per caminar i passar els pontarrons i amb el compàs de l’aigua afermar camins i renovar-los. El pessebre del carro amb les gavelles, amb les feixines de bruc o d’escoba, que tot farà bon pa quan la farina sigui al forn. El pessebre de la molsa i la molsa del pessebre, tot és la mateixa cosa. Coixí de molsa, coixí de pessebre. Ens hi entaulem, ens hi fem llevant de taula i posobra antiga i autèntica. Ens hi ajacem, al rotlle dels pastors mirant la flama amb el cor i amb els ulls alçats cercant la vivor a les estrelles, en totes alhora i en una de sola, potser la més llunyana, potser la més propera. Que passeu un bon Nadal!
  • #2 Andosí
    (20/12/20 14:01)

    Es pot ser més cursi?

    Respondre
  • #1 Cinto
    (20/12/20 12:08)

    Bon Nadal: Somnis, tradicions, paraules, records...  Bon  Nadal !

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts