Si us plau... una mica d'alegria!!!

És el diumenge “Gaudete”! ens preparem per al Nadal, perquè el Senyor ve ens desperta i ens aixeca. No és un goig simple ni superficial. Sabem que el Naixement de Crist va marcar un abans i un després en la història de la humanitat i per als que ho estem preparant en aquest Advent és també una injecció d’optimisme, esperança, de grat o d’il·lusió: estem contents perquè el Senyor segueix naixent en el pessebre de la humanitat; encara que alguns s’obstinin a viure d’esquena a Ell o, tal vegada, ser més feliços i anar de “guay” amb el solstici d’hivern, que amb Aquell que és molt més que aquest canvi, primavera, tardor i fins al mateix estiu: Jesucrist.

Una mica d’alegria, si us plau! Que ve el Senyor! I aquest món nostre és un camp minat per tots els costats. En la societat (on brolla la desconfiança i el neguit davant la situació la crisi de la Covid-19), en la família (que ha deixat majorment de ser transmissora de la fe) o a la mateixa Església (quan no és forta enfront de les proves, la crítica o la incomprensió). Com no ha de venir, el Senyor!

Necessitem de la seva presència com aquella llar en què, després de molts anys, van tornar a escoltar-se els somriures a milers perquè havia nascut un primogènit. El món, per si ho hem oblidat, és aquesta llar en la qual –des de fa algun temps– el laïcisme bel·ligerant i retorçat s’obstina a apagar el plor o el refiló d’un Nen que ha estat font d’inspiració de poetes, músics, artistes i de la mateixa nadala.

Però, i nosaltres? Com vivim? Ja pregonem el secret del Nadal? El fet que algunes ciutats siguin adornades amb adreços no significa que nosaltres no puguem manifestar cap a fora el que, a les nostres cases, es viu per dins: el Naixement de Crist.

Si els cristians no encenem la llum de Nadal, no esperem que siguin altres els que ens recordin el que celebrem en aquests dies: L’alegria d’un Déu que surt al nostre encontre!

Els pares de l’Església van escriure: “Crist ha vingut a animar una festa en el cor de la humanitat”. Què és Jesús per a nosaltres? Quins sentiments i sensacions produeix? Com estem preparant la festa del Nadal? No és un motiu d’immensa alegria que el gran acte, la gran aposta de DÉU per a nosaltres, el major exponent de la seva misericòrdia, hagi estat precisament que se’ns ha donat, totalment, en Jesucrist veritable Déu i veritable Home? Com hem de respondre a una aposta com aquesta? Tal vegada una mica d’alegria? Comencem doncs…a somriure. Déu s’ho mereix.

Si volem, podem!!!