x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Foc i lloc

Cada boig per on l'enfila

Actualitzada 10/12/2020 a les 06:15
Com que no sé amb què fotre-us la tabarra, em preparo el whisky de mitja tarda, encenc el cigarret i em poso a fullejar els diaris del país i a fer un tomb per Twitter, avui amb ulls de ciència de barra de bar i anàlisi de tertulià que no necessita ciència ni paciència, sinó solament xerrera.

El primer que miro: el Diari. Dels diaris, convençuda que eren un niu de mentides, sempre n’havia llegit només què deien del Barça i les necrològiques (per allò de l’acudit: mirar si hi era), però, en arribar a Andorra, em vaig aviciar a buscar, primer de tot, l’acudit d’en Raül, un pecat venial que va heretar, ara fa tres anys i mig, en Jordi Planellas. Avui l’encerta de ple: un senyor tapat fins a les dents (amb abric, morrió, bufanda, guants i barret) celebra amb una tassa de glaçó de cafè que els bars poden tenir la terrassa oberta (curulla de neu i decorada de glaç) de set del matí a set de la tarda perquè els clients no es morin del papu, sinó d’una pulmonia triple barrejada amb un constipat de pebrots. Darrere d’aquest acudit, me’n fa gràcia un altre que surt a les pàgines diguem-ne serioses: diu que Catalunya considera possible equiparar el Principat amb l’Alt Urgell. Segles i panys defensant amb urpes i dents que Andorra és un estat de dret i ara aplaudim ser part de l’Alt Urgell; tant de bo no fem avergonyir en Carlemany i la Meritxell i, emprenyats, no ens desheretin.

Amoïnada com he quedat, he passat a Twitter. I allà, més o menys el de sempre: un economista que fa fotos i una beneita que li respon amb poesies; milers de meteoròlegs i cuiners fotògrafs que ensenyen quin temps fa a casa seva o què han fet per dinar; els amoïnats per si el paper de vàter d’un costat o d’un altre o per si els mitjons amb rombes o sense; detractors i defensors dels diversos polítics, de vacuna sí vacuna no, del mar i de la muntanya, dels accents diacrítics i del joiós parlar genuí, dels vegans, dels trèvols de quatre fulles, dels gats de tres peus o del sexe dels àngels...

Ui! Tres quarts de set. Si m’espavilo encara arribaré a fer un cafè a la terrassa nevada i glaçada de Can Fontcuberta i podré fer alguna piulada si soc capaç de teclejar amb els guants posats mentre llepo el glaçó de cafè.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts