Quotidianitat i solidaritat

Aquest any ha estat molt diferent. Ningú no en té cap dubte. Ha estat un any en el qual ens hem vist obligats, per una pandèmia del tot inesperada, a aprendre quin és el valor dels actes més quotidians, als quals possiblement mai no havíem donat importància. A la vegada, també hem donat valor a la força de la solidaritat. Ha quedat demostrat com el voluntariat és essencial per a la nostra societat. Per fer-la créixer i avançar.

Aquest any ha estat diferent. Hem vist canviar les nostres rutines. I mentre estàvem immersos en aquests canvis hem estat testimonis de com el poble andorrà es bolcava en moments de dificultat i de necessitat.

Però també molts dies ens hem trobat sols. Molts contactes s’han hagut de fer per videotrucada. Penso sobretot en els més petits de la casa i en els padrins. Ha estat llavors quan hem apreciat el valor d’una abraçada i de la bona compa­nyia, dels familiars i també dels amics.

Aquest any ha estat diferent. I els propers dies, mesos, probablement molts seguirem sense poder estar al costat de tots els qui més estimem, sense poder envoltar amb els nostres braços qui més desitgem. Però, hem de persistir com hem fet fins ara. Hem de seguir obrint els nostres cors, hem d’ajudar les empreses locals perquè puguin mantenir les portes obertes en aquests moments de dificultat, apostar per omplir la taula de productes de proximitat. A la vegada, hem de mirar d’ajudar totes aquelles famílies que, malauradament, ho estan passant malament.

També hem de vetllar per preservar l’esperit de solidaritat, aquell que ens recorda que, tot i sentir-nos separats dels qui més estimem, sent solidaris podem omplir els cors dels que més ho necessiten. I també els nostres. I aquesta sensació omple com les abraçades.

Aquest any ha estat diferent. Però, ara que ja s’acaba, tots junts podem fer que el 2020 sigui el que més ens ha demostrat el valor de l’amor, de la solidaritat i de l’esperança que junts podem tenir un futur i un món millor.