Dimarts, cap al migdia, l’ossa tornarà a voltar per Ordino. Serà una ossa especial, diferent, com els temps que vivim d’incertesa permanent. Però els qui fem la representació popular de L’última ossa d’Ordino hi estem posant cos i ànima perquè, malgrat la pandèmia, els ordinencs i tots aquells que ens vulguin visitar gaudeixin de la farsa, de la interpretació i dels diàlegs que els seus personatges –dallaires, fregona, cavaller, senyoret i senyoreta– els portaran definitivament a donar mort a la darrera ossa que s’ha conegut a Ordino. I si bé per les circumstàncies i els protocols de prevenció establerts no podrem fer la representació tal com ens agradaria, de ben segur que el que us hem preparat manté l’essència de la tradició.
Gaudir de l’espectacle potser ens farà oblidar per uns moments que al país vivim atrapats. Com les pinces quan tenallen el cordó umbilical en el moment de fer el tall per separar definitivament el nounat de la seva mare. Així ens trobem, amb un president al nord que no permet als seus conciutadans que viatgin al país del qual, recordem, també n’és cap d’Estat i uns dirigents al sud que prohibeixen la fluïdesa de circulació entre dos territoris amb lligams (quasi bé) de sang. Som en terra de ningú, vaja, i en aquest impasse ple d’incertesa, que no sabem ni quan durarà ni què ens portarà, mirem de sobreviure i gaudir de la cultura popular, de les tradicions com l’ossa d’Ordino, que ens ajuden a superar les dificultats, a evadir-nos, encara que sigui per un dimarts al migdia.