x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Les set claus

Escac al rei

Actualitzada 01/12/2020 a les 21:54
Amb una actriu desconeguda i els escacs de teló de fons, Gambito de dama arrencava amb poques possibilitats d’èxit i s’ha convertit en la sèrie més vista de Netflix. L’interès que pugui suscitar una sèrie és imprevisible: hi ha grans produccions fallides i d’altres menys ambicioses que, com aquesta, impacten de forma evident en la societat. De moment, els taulers d’escacs s’han esgotat en jogueteries, els jugadors en línia han augmentat significativament i, segons la Federació Internacional d’Escacs, en dues setmanes s’han rebut el mateix nombre de sol·licituds d’ingrés que en els últims cinc anys, moltes de les quals de dones. Ara toca esperar a veure si això és només una moda... una flor de confinament!

Sigui com sigui, la història fictícia de Beth Harmon visibilitza la dona en l’esport de competició i ho fa des de la normalitat: fugint de discursos feministes precuinats i sense reduir les estratègies de triomf a la bellesa física. Per començar, el títol ja és una declaració servida en clau de metàfora. El gambit de dama és l’obertura que arrisca l’única figura femenina com a estratègia per intimidar l’adversari.

La invisibilització de l’esport femení ve de lluny. En els Jocs Olímpics antics no només no hi participaven les dones sinó que no hi podien assistir ni de públic i a les primeres Olimpíades modernes, el 1896, tampoc van competir.

I si la solució al problema és al tauler? Mentre al rei li sigui permès l’enroc, moure’s excepcionalment per protegir-se darrere una torre, li facin la cort cavalls i alfils i utilitzi els peons com a carn de canó, l’única peça en situació d’escac i mat és la dama. Si els escacs són una metàfora de la vida, potser un dia es coronarà un peó, trencarà les normes del joc i demanarà intercanviar-se pel rei. És probable que el peó amagat sota l’elm i la cuirassa sigui una dona, però el gènere en aquesta història no és important. Estem parlant d’igualtat.
  • #4 Eduard López Mirmi
    (02/12/20 15:27)

    No m'hauria pensat mai que ara el feminisme critiqués el reglament del joc dels escacs, perqué la dama pot arribar a tenir menys protecció que el rei. Posats a divagar i especulant en discriminació positiva, podriem dir que la dama disposa de molt més mobilitat i més capacitat d'atac. Us atrevireu, posats a fer, de declarar els escacs fora de la llei? Aprofiteu el Projecte de Llei que estan preparant a la Secretaria d'Igualtat i exigiu l'implementació d'un article on la dama es pugui enrocar quan li doni la gana i quan rebi "l'agressió" d'una torre o d'un alfil masclista, aquestes peces passin immediatament a ésser tancades a una presó d'Istanbúl.

    Respondre
  • #3 Mònica
    (02/12/20 11:43)

    Josep va dir..
    I s'arrisca la dama perquè queda sense protecció.
    L'oponent a més pot decidir si l'accepta o no.

    Respondre
  • #2 Josep
    (02/12/20 10:23)

    En el gambit de dama es sacrifica el peó de la columna de la dama

    Respondre
  • #1 Gambito
    (02/12/20 07:27)

    Núria: jugo escacs des de nen i he de dir-te que el queen's gambit és el sacrifici d'un peó de l'ala de la reina per guanyar velocitat en el desenvolupament de les peces per dominar el centre i que també n'hi ha un de rei. Em sap greu dir-te que el teu discurs del nou feminisme xoca amb l'esperit del joc. Un saludo.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts