x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Emprenedoria de pel·lícula per a la família empresària

Per emprendre cal una idea però no totes les bones idees són negoci
Actualitzada 26/11/2020 a les 06:35
Les empreses familiars comencen per l’emprenedoria d’algú. Si la família propietària perd aquest esperit és difícil que superi amb èxit els reptes de regeneració estratègica als quals abans o després haurà de fer front. La Covid ens ho recorda. Que la família empresària continuï no vol dir necessàriament que ho faci el negoci inicial, potser el millor és vendre’l o tancar-lo, i encetar-ne un de nou. Aquesta és una de les principals diferències entre el sistema capitalista europeu i el nord-americà: la facilitat de tancar va lligada a la d’encetar.Si l’emprenedoria és tan important per a l’inici i la continuïtat de les empreses familiars, convé reflexionar-hi.

Els motius per emprendre, o reemprendre, poden ser molt variats: condicions laborals, realització personal, ser el propi cap, guanyar diners, superar reptes, fer relacions, deixar pitjada, crear llocs de treball, alternativa a l’atur, rendir els talents... Sigui pel que sigui, diuen que “les empreses existeixen gràcies a l’acció d’un boig que es va atrevir a somiar”.

Per emprendre cal un
a idea, aquesta pot consistir en un nou producte o servei, o en una nova forma de satisfer una necessitat. També pot ser aprofitar una oportunitat que uns altres no han vist. Però no totes les bones idees són negoci. Un negoci requereix l’existència d’un mercat potencial que permeti uns ingressos superiors als costos, una viabilitat tècnica i un equip que la porti a terme. La idea s’ha de plasmar en pla de negoci, amb els seus corresponents números previsionals. Com que el paper ho aguanta tot, a l’analitzar un nou projecte se sol prestar molta atenció als promotors: la seva passió, implicació, coneixements i experiència, i que hi hagi un equip equilibrat.

El projecte passarà per diverses fases, la primera és “la vall de la mort”, en què la majoria solen morir. Si la supera entrarà en l’etapa de creixement, en què les habilitats necessàries potser no són les mateixes que a l’anterior. Finalment arribarà a la seva maduresa i si no es reinventa “morirà”; és llei de vida. En aquest procés, l’emprenedor es convertirà en empresari, és a dir que contractarà i acomiadarà personal, pagarà nòmines i impostos; en definitiva es convertirà en un dels motors que sostenen l’estat de benestar, o el que queda d’ell.

L’emprenedoria pot ser dintre de l’empresa familiar o en nous projectes. Per a la primera la “tradició” pot ser un gran fre, “així ho hem fet sempre”. I és que l’èxit porta dintre seu la llavor del fracàs. És molt important que la família empresària promogui l’emprenedoria “a fora de casa”, per dos motius. El primer és que el futur segurament és a fora, i el segon és que si la família creix més que l’empresa és oportú crear nous projectes en els quals la següent generació pugui demostrar la seva vàlua.

Per cultivar l’emprenedoria una bona recomanació és assistir a fòrums de business angels, com els que fan al col·legi d’economistes o a ESADE, per escoltar noves idees i per veure com es presenten. A vegades el que pot ser bona idea és veure quins projectes hi ha en traspàs, per evitar “tornar a inventar la roda”; Reempresa de CECOT pot ser una bona font.

Una qüestió clau per poder avançar és el finançament. L’habitual és “family, friends & fools”, és a dir la família, els amics i els ximples. El que recomano a les famílies empresàries és que financin els projectes amb dos requisits: aprovació per un comitè de majoria independent i obtenció del 50% dels fons fora de la família.

Molts pensen que l’emprenedoria és qüestió de joves, però Sam Walton va iniciar Wall Mart amb 44 anys, i Roy Kroc amb 53 va pujar al carro de Mc Donalds. Un exemple típic d’emprenedoria és Thomas Edison, que va dir que “el geni és un u per cent d’inspiració i un noranta-nou per cent de transpiració”, i que “no he fracassat, he trobat 10.000 solucions que no funcionaven”.

A les noves generacions allunyades del dia a dia dels negocis això de l’emprenedoria els pot sonar a xinès. Per acostar-les una bona eina és, un cop més, la filmografia. Veure una bona pel·lícula i després posar en comú el que suggereix. Les que jo utilitzo per ajudar a la formació dels continuadors de la família empresària són Joy, el nen que va domar el vent, La guerra dels corrents, La xarxa social, Steve, Tucker i El fundador, entre d’altres. Perquè és necessari que els líders de demà siguin emprenedors “de pel·lícula”.

* Jordi Tarragona, Conseller de famílies empresàries
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts