x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
La tribuna

La trajectòria andorrana del doctor Ramon Viñas Farré

Són ben conegudes les sol·licituds de consell o assessorament que rebia des del Principat
Actualitzada 25/11/2020 a les 10:28
    Nemesi Marqués
La mort del Dr. Ramon Viñas ha posat el punt final a la seva trajectòria vital de 36 anys de dedicació plena a l’ensenyament universitari com a Catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona i com a professor emèrit després de la seva jubilació l’any 2010. A més de la seva labor docent ha deixat un llegat de recerca àmplia i rigorosa en l’àmbit del Dret Internacional, tant públic com privat, perquè durant els cinc primers anys de la seva activitat en la càtedra aquests dos vessants de la disciplina es trobaven unificats. A partir del 1979 optà per exercir l’ensenyament en l’àmbit del Dret Internacional privat.

La jubilació no l’allunyà de la universitat, ni de la recerca científica pròpia, ni de l’assistència a l’alumnat en llurs recerques , no solament en ordre a assolir els graus universitaris, sobretot de doctorat, sinó també -i especialment- per induir-lo a endinsar-se en el “saber jurídic” com a base de l’ampli ventall professional al qual serveix de base, més enllà de l’advocacia.

Els seus col·legues de càtedra aprofitaren l’avinentesa de la seva jubilació per reconèixer no solament la seva dedicació constant i fecunda a les tasques de la Facultat de Dret sinó també la seva alta qualitat humana, que merità l’apreci i amistat d’ells, i molt en particular la seva excel·lent i generosa disposició al servei dels alumnes. La seva figura rodejada d’alumnes o d’exalumnes en els passadissos, despatxos o aules de la facultat, atenent preguntes o donant explicacions esdevingué la seva estampa personal. El reconeixement cristal·litzà en una publicació de més de 300 pàgines, la qual recollí aportacions a qüestions de Dret Internacional privat per part d’especialistes de primera línea en la respectiva matèria sota el titol Adaptación de la legislación interna a la normativa de la Unión Europea en materia de cooperación civil i el subtítol de Homenaje al Profesor Dr. Ramón Viñas Farré (Editorial Pons, 2012).

En la Introducció a la publicació referida la catedràtica Sra. Alegría Borrás assenyala la vinculació del Dr. Viñas a dos temes principals: la nacionalitat i l’estrangeria -tema de la seva tesi doctoral- i els relacionats amb el Principat d’Andorra. Aquesta segona vinculació m’ha semblat el justificant del títol d’aquest meu escrit en memòria i reconeixement al Dr. Viñas.

No em referiré a tots els seus treballs sobre temes andorrans des de la perspectiva del Dret Internacional perquè el seu gran nombre sobrepassa els límits propis d’un escrit com el present. Són ben conegudes les sol·licituds de consell o d’assessorament que rebia des d’Andorra, tant des de l’àmbit públic com des de l’àmbit privat, els quals atenia amb la mateixa consideració i amabilitat que dispensava al seu alumnat de la universitat. Persones molt properes a ell m’han comentat que en els seus darrers dies preparava, per invitació de la Batllia, uns col·loquis o conferències sobre auxili judicial internacional segons la normativa de la Unió Europea.

Penso, però, que escau una referència particularitzada a dos dels seus treballs, que es poden considerar com un recolzament, des del terreny de la doctrina jurídica, de l’evolució institucional d’Andorra en el transcurs de la segona meitat del segle XX .

El primer treball versà sobre la nacionalitat andorrana. El vaig conèixer en versió mecanografiada, abans que fos publicat l’any 1980. Era un tema emparentat amb la seva tesi doctoral i considerat per ell quelcom més transcendent que una mera exegesi de les normes vigents en la matèria. Segons el seu pensament, la nacionalitat connota una comunitat diferenciada subjecta a una autoritat territorial pròpia; elements tots ells propis d’un Estat. Quan ell elabora aquest estudi campegen encara concepcions oposades a la consideració estatal d’Andorra –senyoriu (fief) sense existència internacional o condomini francoespanyol o protectorat d’Espanya i/o de França, etc.- fins que el Consell d’Europa els inflifir l’estocada definitiva l’any 1989 (Assemblée parlamentaire, 22.9.1989, AS/Pol (41) , p.87). Mentrestant, la supervivència d’aquelles concepcions condicionà la reforma institucional adoptada l’any 1981, per bé que el conegut informe emès per Karl Zemanek afirmà la sobirania “pròpia i distinta” d’Andorra, la seva subjectivitat internacional, així com la possibilitat de reformes institucionals a despit d’aquelles concepcions (pp.152 i 177 i ss.).

El segon treball d’obligada referència fou publicat a la Revista Jurídica de Cataluña l’any 1976 (nº 2,pp.53-76) amb el títol Treaty Making Power’ y la representación internacional del Principado de Andorra. Les dades i l’argumentari que forneixen aquest treball del Dr.Viñas foren assumides plenament per Karl Zemanek en l’informe ja mencionat. Així, es pot considerar que la tríada Viñas-Zemanek-Consell d’Europa influí poderosament en l’evolució del pensament i en la decisió de la societat andorrana a favor de l’endegament del procés constituent. El corrent vehiculat per aquesta mena de tríada l’inicià Ramon Viñas amb el dit treball del 1976 , quan impartia docència en Dret Internacional tant públic com privat. Quina va ser la seva aportació més substancial? Tractaré d’explicar-ho succintament tant per quant al seu contingut com a les noves situacions que propiciaren els fets sobre els quals focalitza la seva recerca.

Després d’una recensió dels diversos intents d’acció internacional d’Andorra focalitza el seu estudi en dues conferències en el si de la UNESCO. La primera, de l’any 1952, per elaborar la Convenció universal sobre drets d’autor, la qual fou signada i ratificada per cadascun dels coprínceps. Del fet conclou que Andorra és reconeguda com a Estat contractant per la comunitat internacional, així com la paritat dels Coprínceps en l’exercici de la representació exterior del Principat. La segona, de l’any 1954, per elaborar la Convenció sobre protecció de béns culturals en cas de conflicte armat, la qual fou signada per part del Copríncep episcopal i quatre anys més tard estesa la seva aplicació al “territori andorrà” per declaració del ministeri francès d’afers exteriors en aplicació de l’anomenada clàusula colonial. La UNESCO, però, no acceptà el procediment francès i, conseqüentment, ni l’arxivà ni ho comunicà als Estats contractants com tampoc al secretari general de Nacions Unides a efectes d’enregistrament.
Com a nova situació cal remarcar la constatació per part del Copríncep episcopal Mons. Ramon Iglesias dels efectes negatius d’una manca d’acció exterior en diversos afers, especialment en el de la radiodifusió andorrana a partir de la presidència de Vicent Auriol (1947-1953) quant a la titularitat de les freqüències atribuïdes pels organismes internacionals competents en la matèria. Combaté obertament els estereotips de la “cosobirania” d’Espanya i/o de França sobre Andorra preestablerta a partir d’opcions polítiques per la segona república espanyola o pel protofranquisme o inclús en àmbits interns en moments de crisi profunda . Sobretot des del terreny dels fets afrontà el qüestionament dels seus drets sobirans en paritat amb l’altre Copríncep i, de retop, lluità intel·ligentment per salvaguardar la sobirania interior i exterior d’Andorra.

En l’acte solemne de la sanció i de la promulgació de la Constitució del Principat d’Andorra el síndic general, en tant que la màxima representació del Consell General, reconegué el Copríncep Mons. Joan Martí Alànis com el “defensor, davant de tots i de tothom, de l’existència i de la independència d’Andorra com a Estat” i també com “el pioner i impulsor constant de la Constitució”; un reconeixement just al mèrit del copríncep en l’assoliment d’un gran objectiu institucional del Principat. Un objectiu que fou possible d’assolir gràcies també a l’acció clarivident i ferma dels seus predecessors, sobretot dels més immediats, que assentaren moltes de les bases de l’edifici institucional modern del Principat. A l’ombra i des d’una diversitat de terrenys d’acció hi contribuïren també altres actors, entre els quals s’han d’incloure aquells que, com el Dr. Ramon Viñas Farré, assenyalaren camins amb la llum de la doctrina.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts