x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Les set claus

Ser soltera està de moda?

Actualitzada 17/11/2020 a les 21:05
No sé si, com proclama la cançó que em canten els meus fills, ser soltera està de moda, però tinc clar que la paraula convertida a etiqueta no descriu únicament l’estat civil. Només cal pensar en l’expressió solterona, un calc del castellà que estigmatitza les dones sense parella. Solterona és una derivació de l’adjectiu soltera al qual se li afegeix incorrectament el sufix -ona, que en castellà intensifica despectivament, però en català té valor diminutiu i demostra afecte. Així, per connotar negativament, la traducció correcta és solterassa, o bé utilitzar fadrina, si s’està en edat de merèixer (merèixer què?), o conca, quan ja s’ha covat l’arròs, quedes per vestir sants, o bé t’has separat i no has refet la teva vida, una expressió ben curiosa que equipara la parella a l’oxigen (sense no hi ha vida!)

Ja fa anys que, per evitar aquesta càrrega emotiva, s’utilitza l’anglicisme single. Ser solter no està de moda, però ser single és molt cool... tot i que també deu ser millor evitar-ho. L’altre dia, per exemple, llegia una publicitat per a singles amb l’eslògan “Viatja sol acompanyat”, un gran despropòsit si més no lingüístic. L’adjectiu sol significa sense companyia així que seria més correcte “Viatja amb desconeguts”.

La història de la nostra espècie va lligada a la vida en comunitat. Ara bé, als primers sàpiens els interessava poc l’estat civil i vivien junts per supervivència. A cap d’ells li hauria passat pel cap reclamar des de la solitud de la seva cova un knuffel­contact, company de carantoines, que és la paraula inventada pels belgues per designar la persona que no forma part del nucli familiar, però amb qui pots mantenir contacte en cas de confinament. La paraula d’origen sud-coreà honjok, literalment tribu d’una persona, tampoc no formaria part del seu lèxic perquè no haurien trobat mai necessari defensar l’art de viure en solitud. Definitivament, cada cova és un món!
  • #6 lluita cultural
    (18/11/20 22:21)

    . va dir..
    Efectivament, la nova esquerra aprofita totes les armes del liberalisme capitalista per a implantar la nova lluita de classes, que ja no aquella fonamentada en els mitjans de producció sinó a donar suport a la radicalització fins a l'absurd de les diferents categories socials que prèviament havia menyspreat.
    Així, perduda la batalla entorn del proletariat, inventa un altre lluita, aquesta vegada fonamentant la seva opressió en termes d'opressió cultural. A tall d'exemple, no hi ha més que veure com la molt justa 
    lluita per la igualtat ara es dirigeix contra el hetero capitalisme patriarcal.

    La família tractada com el fruit de la civilització occidental i per tant com una cosa opcional, la llança als peus dels cavalls per a d'aquesta manera deixar a l'individu sol enfront d'un estat absolut.
     I aquestes idees són directament exposades per escriptors de base marxista com Gramsci, Laclau i Mouffe...És a dir, no és una cosa que s'amagui, Ho exposen per escrit per a qui vulgui llegir-ho.

    Respondre
  • #5 Joan
    (18/11/20 13:48)

    Ser soltera és una moda imposada pel capitalisme, el sexe s'ha mercantilitzat i convertit en un producte de mercat més, com la 'felicitat.

    Respondre
  • #4 l'art de viure en solitud
    (18/11/20 10:53)

    La solitud en els nostres temps és una bona decisió. Sobretot pels homes bons. La proclama dels MGTOW, cobra molt sentit en un món tant ginocèntric com en el que vivim.

    Les lleis injustes que ens fan diferenciar i desconfiar cada cop més de l'altre genere, la promiscuïtat, la hipergàmia de la dona moderna i la seva conseqüent inestabilitat emocional/psicològica i social, basada en el terme "empoderament", cada cop estan més soles i alimentant les consultes dels psicòlegs.

    Psicòlegs, que ni ells mateixos saben com diagnosticar els "mal de caps socials" del gènere femení: TLP, Narcisisme, manipulació/mentides, histèria, t. histriònic, bipolaritat, zelotípia, dependència emocional, maltractament psicològic..., a vegades tots junts formen un clúster B, un "matxambrat" de tot i de res.

    Millor sols que mal acompanyats. Com deien abans.

    Respondre
  • #3 .
    (18/11/20 09:23)

    Pels dos comentaris, em sembla que no heu entès gaire l'article... Parla d'una banalitat lingüística, no de canvis socials en la concepció de la família. Si més no, aquests discursos tan alineats als projectes polítics postmodernistes, d'extrema dreta i reaccionaris sí que representen un 1984 sociocultural. La felicitat paradòxica dels "nous individus" o "nous homes" que sembla que intenteu retratar no creieu que regeix en problemes més estructurals com la hipermercantilització (que cal recordar que succeeix a tot el món)? És a dir, els nous processos de producció McDonalitzats (com bé descriu Ritzer o Lipovetsky) no només sorgeixen dels models americans fordians, són la línea natural que segueix la competència en mercats lliures i la funció empresarial. 
    Al cap i a la fí em sonen a discursos de molt dubtosa base científica, i aquí sí que topem amb la mediocritat cultural i el perill dels discursos reaccionaris.

    Respondre
  • #2 Nyap
    (18/11/20 09:00)

    L'agenda avança i les mosques cauen a les trampes fàcilment.
    Les falses intencions del feminisme global, les falses promeses dels venedors de fum, els medis i la seva manipulació col·lectiva....
    Tot està polaritzat i sobretot ja hi ha una opinió a la qual t'has d'adherir o ser defenestrat. Les persones ja no raonen, només executen el que se'ls-hi implanta al cap a base de propaganda.

    Respondre
  • #1 Oriol
    (18/11/20 07:47)

    La cultura angloamericana importada en les agendes polítiques occidentals i la seva nova ideologia de gènere pretén de-construir les relacions hetero afectives que normalment donen lloc a la maternitat, es pretén construir un nou home i dona al mes pur estil 'individu', consumidors irreflexius sense descendència, una societat sense fills i que ha substituït aquests per gossos és el somni fet realitat dels antinatalistes que es fan passar per filantrops.

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts