Conte, el supermercat de la felicitat

Un dels joves monitors d’AINA està fet un bon rodamón. Quan es troba programant o revisant les convivències amb els ainistes estira l’equip més enllà de les seves possibilitats. “El millor per a la mainada “és el seu repte primer principal. La mainada és al primer son. El jove rodamón reuneix els companys amb qui es mostra extremadament crític. Sempre molt més i millor! Diu categòricament als seus companys: “No n’hi ha prou que la mainada s’hagi divertit, i molt!” Aquests dies es mostra molest perquè AINA ha anul·lat, seguint els consells del Ministeri de Salut, la Festa de la Tardor, i xiuxiueja: “Es podia celebrar amb un grup de convivència de vint nens/ nenes” Tot i les seves exigències, l’equip de monitors el valora molt perquè comença l’exigència i l’autocrítica amb ell mateix. Ho ha après del seu pare que, de jove, formava part d’un grup de la JOC (Joves Obrers Cristians), que en les seves reunions setmanals utilitzaven el mètode de “la revisió de vida”, la columna vertebral del qual és l’autocrítica, il·luminada amb l’Evangeli de Jesús.

L’equip de monitors d’AINA compta amb joves que han fet l’opció de servir el Tercer Món: el Guillem, a Madagascar; l’Albert, amb els infants del carrer a Bolívia; la Maria que duu un grup d’esplai de Burkina Faso... El jove rodamón els admira i li han encomanat les ganes de passar fronteres. Ha decidit viatjar fins a l’Índia només amb la motxilla a l’esquena i ha escrit a la seva agenda: “Serà una aventura enriquidora per al meu creixement personal.” Els ainistes de la patrulla li demanen el perquè d’una aventura tan arriscada com desconeguda. Dona sempre la mateixa resposta: “Busco la felicitat que no trobo en aquesta societat occidental tan materialista com consumista.” I els recorda la dita del Dalai Lama: “Les persones immadures van atabalades amb els problemes que es creen inútilment.”

AINA, com ho ha fet amb els altres monitors que volen més enllà dels mars, col·labora amb dues ajudes, una per a la comunitat que l’aculli, i l’altra, per a emergències personals que sorgiran, però amb una condició: que comparteixin a la tornada amb els companys monitors, durant un cap de setmana a la Borda de Meritxell, allò que han après durant el seu viatge.

Els monitors i les monitores d’AINA celebren el Nadal Jove. Han dut, en aquest any del Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Meritxell, el pessebre al campament meritxel·lià dels Tamarros. El monitor rodamón omple la vetllada compartint les seves vivències.

Aquestes són les seves paraules: “En arribar a l’Índia em vaig dirigir a una comunitat de Madràs a qui AINA, l’any 2000, Any Jubilar, els regalà 44 màquines de cosir. Crearen un taller per completar l’escola de formació professional de les noies de l’edat dels campaments de CAINA i Tamarros, de 15 a 17 anys. Vaig ser rebut com si fos el cap de Govern d’Andorra. Estaven molt agraïts de la solidaritat del nostre país. Vaig emocionar-me en constatar la gran obra educativa en la promoció de les noies, en un país en què regnen tantes desigualtats. Vaig lliurar-los el donatiu d’AINA. Una de les professores m’aconsellà viatjar fins a Kerala.

El viatge fou ple de dificultats. L’autoestop no funcionà. Vaig tirar de la bossa de la vostra generositat. La primera sorpresa fou que, a uns cinc-cents metres de l’estació del tren, hi havia un supermercat amb un rètol ben cridaner: Supermercat de la felicitat.” “Això és el que busco jo”, em vaig dir a mi mateix i, sense pensar-m’ho gens, vaig entrar i el primer que em surt al pas és el meu àngel de la guarda, i li dic:

• Soc un rodamón que busca la felicitat. Què m’oferiu aquí?

L’àngel em somriu: “Aquí ho tenim tot per a la felicitat de les persones humanes. Demana, què vols.”

• “Bona!, vaig pensar!”... i a l’instant vaig treure el meu mòbil i vaig anar llegint la llista dels meus ideals que hi tinc anotats:

1. Que la religiositat obri fronteres des de les inquietuds individuals de l’espiritualitat fins a la solidaritat i a la celebració comunitària (Fratelli tutti).

2. Que l’economia de l’Església sigui un model d’economia de solidaritat com a model a seguir per a tots els pobles (Fratelli tutti).

3. Que la frustració i la impotència que duu la Covid-19 sigui una oportunitat per afermar la nostra confiança i imaginar nous camins de felicitat per a tothom.

4. Que els que manen no construeixin trinxeres per defensar el poder i no pengin el telèfon a qui cada dia pica pedra per bastir l’Església –no les esglésies, matisa l’economista cristià senyor Ribera-.

5. Que el successor del mossèn de Canillo mantingui la xarxa de solidaritat anònima d’AINA, de la Borda de Meritxell, del Casal Sant Serni, del Santuari de Meritxell, de l’església de Sant Joan, de la Sangria...

6. Que els 124 monitors contestin les formacions que AINA envia cada segona setmana de mes –octubre L’art al servei de l’educació; novembre De l’enamorament a l’amor.

7. Que la Nadala L’artesania de la pau amb el DVD el 1998 L’Andorra romànica i l’Andorra solidària arribi a mans de tots els qui estimen l’obra social, lúdica i educativa d’AINA...

“Ha, ha, ha!” em respon tot rient l’àngel... No m’he explicat bé o no m’has entès bé: Aquí ho tenim tot per fer feliç la gent, però ho despatxem en llavors. Aquí tens aquest saquet de llavors de tot això que demanes i més coses, encara. Planta-les a la feixa de la Gavernera de Meritxell, la dolça Mare de tots i Confident del mossèn però no vulguis regar-les solament tu. Fes que tots els ciutadans d’Andorra les reguin, treguin les males herbes, que les protegeixin... Si ho feu així, us donaran el bon fruit de la Felicitat, la mateixa que va gaudir la Mare de Jesús.” I que, com llegim a l’Evangeli, Elisabet va remarcar quan li va dir: “Feliç Tu que has cregut.”