El hàndicap de ser dona i jove

Siguem sincers, ser dona i jove té molts inconvenients, i els té en molts aspectes. Sovint se sobreentén que ets una inexperta i de vegades consideren que no se’t pot prendre seriosament. I això no és res més que conseqüència d’uns estereotips i del masclisme. Des de dones a les quals se les relega a la posició de becàries o aprenents pel fet de ser joves o anar amb un company home; a altres que ocupen posicions de poder en empreses i se senten obligades a ser més directes i fredes en la manera de parlar perquè se les prengui seriosament.

M’he trobat en entrevistes en les quals empresàries joves no em volien dir la seva edat perquè és un factor que els juga en contra a l’hora que el client confiï en elles. I em sembla increïble i m’indigna que una dona de vint-i-pocs anys que ha destinat temps i recursos econòmics a un projecte, que ha confiat en ella mateixa i que ha aconseguit posicionar-se en un mercat competitiu hagi d’amagar la seva edat. És una pena que es vegi obligada a obviar el mèrit que té el que ha aconseguit.

I és encara pitjor que l’opinió d’una persona que du la bena del masclisme als ulls et pugui fer dubtar de tu mateixa. Perquè de vegades dir “no soc la becària”, “soc jo la directora” o “m’has contractat a mi, jo soc l’empresària” no és tan evident. Sovint és més fàcil estalviar-se el comentari i explicar-ho a les amigues fent una cervesa, perquè de vegades cansa lluitar contra el masclisme, sobretot si ho fas sola.

Per això, també he de dir que ser dona jove el 2020 també té molts avantatges. Perquè estem en un moment d’explosió del feminisme, de deconstrucció i sororitat. Perquè jo sí que reconec el mèrit de la meva companya a crear una empresa sent jove i de la noia que ha arribat a ser directora. Perquè estic orgullosa de totes elles i perquè no em sento atacada pel seu èxit. Penso que no hi ha res millor que lluitar contra una societat que vol que ens vol rivals. I jo només us veig companyes, endavant!