Com ha canviat amb poc temps la manera de sortir, de divertir-nos, de fer negocis. En el treball, per exemple, la potenciació de les vies telemàtiques, proliferació i sofisticació de les plataformes existents per poder fer reunions laborals sense riscos de contacte. Es redueixen els desplaçaments, les despeses d’avions i els viatges per feina. Viatgem a través de la pantalla per tancar els temes que abans es feien al tomb d’una taula.
Un altre exemple és la pràctica d’esports amb la mascareta posada, sense l’escalf del públic que coreja, sense poder utilitzar vestuaris i evitant en la mesura del possible els esports d’equip per allò del contacte. En l’oci ja no ballem, reduïm els sopars a un cercle petit i no anem al bar a fer copes, sinó que ens emportem el cafè al carrer sols. Uns hàbits que la crisi de la Covid-19 ha modificat però altres que ja teníem interioritzats i que s’han accentuat. Els joves fa temps que no surten al carrer a perseguir pilotes, es tanquen al seu búnquer davant la pantalla de videojocs i parlen a través del micròfon amb els seu amics. Les cites es tanquen a cop de likes dins d’aplicacions específiques en les quals es pengen fotos irreals i en les quals només poden valorar criteris visuals però no subjectius. Tot és més escèptic, més calculat i objectiu.
Dins d’aquest nou escenari ens estem perdent les relacions humanes, les sensacions. Aquelles coses petites que acaben marcant la diferència: l’olor, el color, la percepció, la vibració... allò que ens fa diferents.