Que no ho pagui la infància

No cal dir que la situació provocada per la Covid-19 no està millorant aquestes darreres setmanes i les mesures per contrarestar l’augment de casos detectats també s’incrementen. Vull pensar que serem tots i totes suficientment responsables per no haver de tenir un altre confinament encara que sigui parcial.

Amb les restriccions, un dels col·lectius ja afectats torna a ser el dels infants. Ja ho va ser durant el primer confinament: sense escola, sense poder sortir de casa ni tan sols a passejar, sense parcs infantils, sense activitats recreatives... (que no em mal interpreti ningú, tota la població, i en especial també la gent gran, ens estem veient afectats d’una manera o altra, però aquí em vull centrar en els infants, ja que no sempre es pensa en ells i elles en les decisions preses en una situació d’emergència).

Ara per ara ja tornem a tenir els parcs infantils tancats quan un dels drets que tenen tots els nens i nenes és el joc i la recreació. Una de les recomanacions que fa el Comitè dels Drets de l’Infant amb referència a la Covid-19 és que cal “explorar solucions alternatives i creatives perquè els infants gaudeixin dels seus drets de descans, oci, recreació i activitats culturals i artístiques”. I un informe de Save The Children “insta l’obertura dels parcs infantils, donant als pares i mares la responsabilitat d’un comportament adequat a la situació que vivim”.

Si les mesures preventives continuen restringint-se més, animo que aquesta creativitat no l’oblidem i que fem partícips els mateixos nens i nenes a l’hora de buscar-les. Hem de fer tot els possibles perquè les escoles no tornin a tancar amb totes les conseqüències que això comporta en els infants i adolescents i en les seves famílies. Dit informe dona algun exemple: fer el màxim d’activitats a l’aire lliure, buscar espais alternatius per mantenir la distància social... S’accepten idees, les podeu deixar als comentaris, gràcies!