x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Les set claus

La columna de l'Àlex

Actualitzada 11/10/2020 a les 06:35
Avui havia d’escriure l’Àlex. Com cada catorze dies. Ho faré jo per recordar-lo. Espero estar a l’altura, professional i humana. El Llitri era bona gent. No se m’acut millor manera de descriure’l. I ho traslladava a la professió. Havia estudiat per advocat. Afortunadament es va quedar a mitges: vam guanyar un excel·lent periodista. Conservava del món del dret l’estima per la precisió, pel verb just, per filar molt prim... El zel el convertí en un professional rigorós, sense estridències, fiable i reconegut. Va arribar el 1991 a Andorra per treballar com a redactor d’esports a l’Informacions Diari; al cap de no res va passar al Diari d’Andorra. Amb el Pere, el Gabi, el Xavi o la Pati van posar les bases del periodisme esportiu a Andorra. L’acompanyava sempre l’empatia, imprescindible per fer una bona feina. Vam treballar junts durant una dècada. Vaig aprendre d’ell, especialment quan discrepàvem. Hàbil en el raonament, tenia una perspectiva pròpia de les coses. Confessava que el seu verb favorit era “compartir”. I l’exercia amb el bé més valuós: el coneixement. Va transmetre l’ofici a diverses generacions de periodistes. Els va inculcar el respecte pel lector, per l’oient. Mestre pacient, professional conscienciós, tractava amb la mateixa cura la crònica del Festina Andorra o la selecció, que l’entrevista a la Base d’un aleví. El 19 de febrer del 2001 tornava a la ràdio. Havia començat la carrera en aquest mitjà a Barcelona i l’enyorava, molt. Andorra 7 Ràdio, la ràdio del Diari, el va reenganxar. Ja no se’n va separar. Amb el salt al magazín matinal de Ràdio Andorra es convertiria en el periodista amb més hores de directe (cinc dígits); en la veu tot terreny més reconeguda de les ones; en un entrevistador que dialogava amb els personatges, que els treia suc des de la confiança. Un virus a la gola, del qual s’estava recuperant, el va apartar de l’antena. Les cordes vocals eren un dels seus músculs més preuats. L’altre era el cor, que li va fallar dimecres.
  • #2 Bondat
    (11/10/20 12:09)

    Estic llegint i les llàgrimes  no em deixen continuar. El vaig coneixer quan anavem als partits de bàsquet on hi jugava el seu fill Roger i el meu també. Ja llavors em va semblar un bon paio. Despres he pogut comprovar i corroborar amb gent que el coneixia i/o que treballava amb ell que aquest “bon paio” era molt bona persona un excel.lent professional. Al cel siguis Àlex.

    Respondre
  • #1 Coquelicot
    (11/10/20 11:11)

    Emotiu aquest escrit dedicat a Alex Lliteras. Una gran pérdua!

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts