De canyes i rànquings

Aquesta setmana he recordat un dels profes de mates que tenia a escola i que per fer demostracions utilitzava sovint el mètode de les reduccions a l’absurd. Sempre em va cridar molt l’atenció. Tot això em va venir al cap després de llegir molts comentaris a la xarxa respecte a la gran quantitat de casos reportats com a positius de Covid-19 en aquesta segona onada a Andorra. La majoria dels comentaris eren molt crítics. Amb què o amb qui? Amb tothom i amb tot. Molts feien referència al rànquing de països quant a casos per habitant que es va actualitzant progressivament i en el qual estem a dalt de tot. A Twitter, un fil de fa pocs dies de l’admirat Jordi Planellas ja demostrava la inutilitat de comparar realitats tan diferents com un microestat i un país amb milions d’habitants. La gent contagiada és la que és, i no sabem amb exactitud ara mateix quants són. El que sí que sabem és quants en detectem. A partir d’aquí es poden fer projeccions, suposicions, etc. Però la dada fefaent, objectiva i exacta que tenim només és la de casos detectats. Gent que es fa la prova i que dóna positiu. Aquesta persona, com a unitat, és la que va a l’estadística com a cas confirmat. Alguns dels comentaris en edicions digitals dels mitjans o a les XXSS lamentaven que estiguéssim tant a dalt del rànquing. Però, i aquí ve la meva interpretació sui generi de la reducció a l’absurd, ho tenim ben fàcil per baixar. Trump style: no fem tantes proves, ergo no detectarem tants casos, ergo baixarem en el rànquing. És allò que diu el ministre de Salut sobre les canyes tirades. El problema és que el virus seguirà amb nosaltres i seguirà fent mal. Continuarem sense saber quants casos hi ha en total. Però com que farem menys tests, tindrem menys positius detectats. I davant d’aquesta barroera reducció a l’absurd, hi pot haver algú que es tranquil·litzi perquè Andorra desapareix artificialment dels llocs de deshonor del rànquing?