Resiliència

La resiliència (del llatí resilire, que significa tornar) es pot definir com la capacitat d’afrontar situacions difícils o extremes, tot sabent retornar posteriorment a la normalitat. Aquesta paraula s’utilitzava inicialment en el món de l’enginyera, ja que definia la capacitat que tenia un material de resisitir a la deformació o al trencament per tornar a la seva forma original. Aquest concepte, aplicat a la psicologia humana, implica que una persona resilient serà una persona capaç de superar un trauma sense quedar-se amb seqüeles que la puguin perjudicar. Aquesta capacitat o característica, però, no la posseïm tots els humans, tot el contrari, ja que no tots som capaços d’afrontar situacions traumàtiques i superar-les per tornar després a certa normalitat, o fins i tot enfortits. En efecte, les persones en la seva gran majoria no són capaces de resistir a l’adversitat quan es troben immerses en situacions de risc o de gran dificultat o, dit d’una altra manera, no són capaces de resistir a condicions que les afecten negativament. I la situació que estem vivint actualment, deguda a l’expansió de la Covid, ho mostra clarament. Quants de nosaltres podem dir que no ens hem vist afectats per tot l’ocorregut aquests darrers sis mesos? I quants de nosaltres podem afirmar que fins i tot n’hem sortit enfortits? Pocs, segurament molt pocs, tenint en compte la reacció de les persones davant de la malaltia (o la por a la malaltia), el rebuig que tenim davant de les mesures que prenen les autoritats o el pessimisme general davant del futur incert que s’està desdibuixant. Entenc que sembla difícil fer prova de resiliència en aquests moments tan durs, però crec que quedar-se en un pensament negativista o pessimista no ajuda, tot el contrari. Hem d’intentar ser el màxim de resilients davant de la situació que estem vivint i buscar les oportunitats davant dels inconvenients. I només d’aquesta manera superarem les nostres pors.