Vacunes

Si alguna demanda seria generalitzada en una carta als reis avançada a la tardor és l’arribada d’una vacuna segura i eficient contra la pandèmia. Diversos projectes avancen i ja els proven milers de voluntaris a una diversitat de països, entre els quals l’Estat veí del sud a tres hospitals.

Es trobi a Oxford, als Estats Units o a la Xina, sempre que rebi l’aval de les autoritats sanitàries internacionals serà benvinguda i millor com més aviat. L’avantatge de la nostra petitesa (del país, del volum de població) s’albira una altra vegada com a decisiu, perquè caldran moltes menys dosis que per immunitzar suficient nombre de ciutadans.

Aquesta mateixa setmana, no fa gaires dies, el ministre Martínez Benazet, que ja havia anunciat el subministrament garantit des de França, Espanya, i també directament de la Unió Europea, afegia més dades per a l’optimisme: com a paga i senyal, el Govern ja avançat 30.800 dòlars per garantir l’arribada de la quantitat suficient per a la meitat de la població. I l’administració serà gratuïta, un al·licient afegit sens dubte.

És cert que els “negacionistes”, els crèduls de les diverses teories de conspiracions i el contraris a les vacunes en general, per molt que els hi conviden, que els raonin, que els expliquin, no se la posaran. Ni tan sols per solidaritat amb la salut del proïsme. Caldrà assolir, tanmateix, el percentatge d’immunitzats/des que recomanin els que més en saben i que sembla ser aquesta meitat de la població.

Era del tot lògic i d’esperar l’establiment de preferències –també anunciades pel ministre– dels col·lectius més febles: els mateixos als quals es manté encara amb mesures especials de precaució: professionals de la salut, personal i interns dels centres sociosanitaris, i padrins i padrines en general.

La vacuna contra aquest maleït virus imperialista es veu com única solució final a la catàstrofe sanitària –i econòmica, que també ha arribat ja, en forma de tancaments massius de negocis de tota mena i penúries en extensió de persones i famílies, evidents en les informacions que difonen les entitats humanitàries, o amb l’exercici més simple d’anar mirant la quantitat de locals tancats que va creixent arreu per les parròquies–. Mai serà massa aviat quan comenci el desitjat rescabalament del benestar.

És una altra evidència, que amb les fronteres obertes, amb els centres docents amb tot l’alumnat, i les feines irrenunciables, cal mantenir les precaucions, el triple mandat de distància, mans netes i mascaretes. El que sigui per por a la sanció econòmica; ja es diu que la por guarda la vinya.

Però de vacunes no només n’hi ha una, la més esperada per (gairebé) tothom. Abans, ben aviat, començarà la campanya contra un altre coronavirus, que també ho és el de la grip comuna. I més que mai serà necessària per evitar greuges més grans. Perquè aquesta altra malaltia també mata, especialment membres dels col·lectius més vulnerables, que tornen a ser els mateixos. I perquè, a més, amb uns símptomes tan semblants als que presenten els afectats per l’altra epidèmia, de ben segur requerirà una altra vegada la feina intensiva dels ja ben castigats treballadors de la sanitat i, arribats a l’extrem, podria comportar el col·lapse del sistema que, malgrat tot, es va evitar la primavera passada.