La tribuna
Tres cases i un burofax
No hi havia una manera molt més diplomàtica per articular l’‘assumpte Messi’?
El mateix dia en què en aquesta mateixa secció es publicava l’article en el qual parlava de com veia el futur de Messi al Barça, després del desastre de la Champions League (8-2), i en què argumentava i pensava que el jugador mai deixaria el club, Leo Messi comunicava per burofax que volia marxar. Sembla clar que com a pitonissa no tinc gaire futur.
Però avui no volia parlar de Leo o Lionel Messi, sinó de l’actuació del bufet d’advocats que va enviar el famós burofax.
Comencem pel procediment, pel burofax, paraula estranya on n’hi hagi i que sols es contempla en aquesta part del món.
El nom és tan estrany que el 25 d’agost la paraula burofax va superar la Covid-19 als cercadors de les xarxa.
Què és un burofax? Un document enviat per l’oficina de correus al seu destinatari de forma que queda constància de la data en la qual s’ha enviat. Dit d’una altra manera, una espècie de correu electrònic certificat. Però no em negaran que la paraula resulta com a mínim tan antiquada com disc floppy que el jovent no té tampoc ni idea del que és. Sigui com sigui, a l’estranger van anar de bòlit amb la parauleta, perquè a diferència del floppy, el burofax és un invent espanyol que ja comença a ser una mica ranci.
El que més sorprèn de tota aquesta història, però, és que la firma d’advocats que representa Lionel Mesi també portava el compte de l’FC Barcelona. És veritat que es tractava de seccions diferents, però no costava gaire pensar que amb tota probabilitat es produiria una conflicte d’interessos… i com era d’esperar el club s’ha rebotat i ha prescindit dels seus servei
No ha estat una errada majúscula? Messi és bon client, però l’FC Barcelona és una empresa que es mou en molts àmbits.
No li acabo de veure el què a la decisió del despatx. Valentia? Publicitat per al bufet? O més aviat falta de previsió? El que ha passat sembla més aviat contraproduent.
I el que em costa més d’entendre és per què, si la clàusula del contracte per la qual el jugador tenia l’obligació d’avisar abans de determinada data ja havia prescrit, es van llançar a la piscina. Messi ha declarat que mai hauria anat a judici contra el club on ha passat la seva vida… això els advocats ho devien saber… per què tensar tant la corda?
Si realment es volia tirar endavant el tema no hauria estat més intel·ligent parlar amb el club sense burofax, de manera privada, per copsar com reaccionaria el Barça?
Són d’aquelles coses que semblen fugir del sentit comú. L’exercici de l’advocacia és certament complex, potser per aquesta raó vaig canviar fa molts anys l’exercici del dret per les paraules i l’escriptura.
En qualsevol cas, imagino que en un bufet de tant prestigi i nom perdre un client com l’FC Barcelona també es deu notar. És com si juguessis al Monopoly i haguessis perdut una casa o un carrer important. Van valorar abans el que podria passar? I, per sobre de tot, i encara que ho torni a repetir, no hi havia una manera molt més diplomàtica per articular l’assumpte Messi?