'Semaforitis'

Nens a les escoles, cues a les carreteres, col·leccionables als quioscs, inscripcions optimistes a gimnasos i acadèmies d’idiomes, activitat al parlament... Sí, ja tenim aquí el nou curs (escolar, polític, vital) i com a bon subjecte d’una societat misterwonderfulista, no em puc estar de pensar en bons propòsits que ens poden fer a tots una mica millors. No em demaneu el perquè, però de tots ells, si m’he de centrar en un de sol, trio demanar-nos que abandonem la semaforitis. Com a professor –més que en cap altre àmbit– vaig integrar en pocs mesos una doble lliçó fonamental, bàsica i evident, però que quan l’aprens de manera vivencial t’ajuda per a tota la vida: 1) mai no agradaràs a tothom i 2) si treballes per agradar a tothom no faràs bé la teva feina. (Ep, disclaimer pedagògic: has de treballar per arribar a tothom i perquè tots se’n surtin cada dia una mica millor, però això no té res a veure amb agradar a tothom.) El cas és que és molt més fàcil i efectiu afrontar el curs sabent que quan acabi hauràs estat el millor profe del món per a alguns alumnes, el pitjor per a d’altres, un profe més per a la major part i fins i tot un desconegut per als més despistats (Lara? Jo no vaig tenir cap Lara...). Centrar-te a agradar a més alumnes o a reduir la quota dels que no et poden ni veure no només és inefectiu (difícilment ho aconseguiràs), sinó que és contraproduent (acabaràs fent coses rares, no sent tu, enfocant malament les classes); molt millor centrar-te a fer les millors classes possibles, independentment de valoracions que se centren en tot de paràmetres desconeguts i arbitraris. Passa el mateix amb les columnes: interessants per a alguns, odioses i insofribles per a d’altres, normaletes o irrellevants per a molts i inexistents per molts més encara (Lara, quin Lara?). Quin sentit tindria escriure pensant a maximitzar o minimitzar unes reaccions o unes altres? Doncs aquí ve la demanda de bon propòsit, ben simple, ben poca cosa: que tots aquells qui ens governen o ens representen se centrin a fer-ho el millor possible, deixant de banda una obsessió per les enquestes, les crítiques, els semàfors vermells o les discrepàncies que els fa governar-nos o representar-nos pitjor sense evitar altres crítiques, semàfors o discrepàncies. Ho superem aquest curs?