Per la duana amb un elefant

L’executiu ha anunciat que els controls a la frontera seran més estrictes per detectar aquells compradors que han fet tax free i obligar-los a pagar l’IGI. És evident que aquesta és l’obligació de tot bon ciutadà i tributari, però els andorrans compartim molt la mentalitat mediterrània i això de pagar impostos i taxes de manera voluntària es fa perquè no hi ha un altre remei, però alhora s’aplaudeix aquell que fanfarroneja d’haver enganyat la hisenda o haver declarat menys del que tocava. Res a veure amb la mentalitat nòrdica, on qui no paga els seus impostos és vist com un lladre, com aquell que no col·labora pel benestar de la comunitat, i és mirat malament i delatat pels seus mateixos veïns.

Però, és clar, aquí la feina la tenen els polítics per convèncer els ciutadans, amb fets, que la fiscalitat ens beneficia a tots, i que no només paguen religiosament aquells que estan encadenats a una nòmina. No vull sortir del guió i torno al tax free i l’IGI a la duana. Amb tots els respectes cap al ministre del ram, Eric Jover, em fa la sensació que les arques públiques no estan tan sobrades i que la pandèmia obliga a deixar aquesta suposada permissivitat. No fa gaire un ex-diplomàtic espanyol em comentava que la situació s’ha invertit: abans els espanyols venien a comprar a Andorra i ara són els andorrans qui compren a Espanya. Ni tan sols els productes lactis són ja un reclam, i només el tabac i l’alcohol –per un tema de fiscalitat abusiva a Espanya i França– són objecte del desig dels compradors estrangers.

Té tota la raó, però en canvi no he sentit la mínima autocrítica a Andorra. És que ningú ha reflexionat per què molta gent compra a fora? És una pura qüestió d’estalvi, això és clar, i davant la butxaca no valen consignes patriòtiques. El mateix article gravat amb un impost més baix hauria de ser més barat a Andorra, i això no està passant, o almenys és la concepció dels ciutadans. La situació no se solucionarà creant cues per entrar a Andorra o escorcollant vehicles com la guàrdia civil. L’anunci és de cara a la galeria perquè el control és molt difícil, a no ser que algú intenti passar la duana amb un elefant o amb mobles d’IKEA dels que només sap muntar un Nobel.